Perquè la violència està guanyant terreny al sentit comú i la tolerància?; que està passant?, perquè està passant?; quines són les mancances que permeten que l’ésser humà , en els primers temps de la seva existència li sigui tan fàcil d’agafar el camí equivocat, de la irresponsabilitat , del delicte i de la corrupció?.
A mi personalment se’m barregen tot un reguitzell de raonaments, que soc incapaç d’exposar amb prou claredat, perquè puguin ser ben interpretats, però tot i axis, no deixaré d’intentar el meu propòsit, i ho faré puntualitzant:
1º/—El sistema d’ensenyament
2º/—El massiu accés de la mare de família al mont laboral
3º/—La separació dels matrimonis
4º/–La poca sensibilitat de l’administració, per fer front als problemes que deriven de l’oci nocturn
1º/ : Jo no puc saber si és millor o pitjor el sistema d’ensenyament emprat des de fa quaranta anys , perquè sempre hi ha gent molt intel•ligent totes les èpoques, i això nomes es podrà valorar amb el temps, i que espero que els resultats siguin positius; però alguna cosa s’ha enfocat malament, des del moment que el mestre a perdut l’autoritat que li correspon, i que els pares i l’administració li tindrien d’atorgar, tota vegada que són que mes temps conviuen amb els nostres fills i nets , i que volem i desitgem que en surtin persones dignes d´una societat millor, i que el mestre necessita, perquè el seu esforç sigui ben aprofitat per l’alumnat.
2º/ : La incorporació de la “mare “ al mont laboral , comporta que la poca relació existent amb els fills, és més dictatorial que educatiu, creant una tensió psicològica que en molts casos es converteix en rancúnia, i que per mes que es vulgui dir lo contrari, hem d’acceptar, que qui mes influeix en l’educació dels fills, son les mares, però per això han de poder conviure junts, això vol dir , que si cal, els han de portar al col·legi, anar-los a buscar, fer i donar-los dinar, ajudar-los a fer els deures, i saber entendre els seus problemes .
El govern hauria de plantejar , que el sou que cobren moltes persones que estan a l’atur , es tindria de destinar a les mares per cuidar els fills i la família , lo qual crearia llocs de treball, al temps que motivaria l’interès per la família.
3º/ : Tot és una cadena ; quan l’adolescent ja a assolit la “seva” maduresa, que actualment en molts casos es “precoç”, com a resultat d´una llibertat descontrolada, amb la moderníssima facilitat de relacions lliberals, sense haver passat pel procés de reflexió per sospesar el mes convenient per a cadascú en el futur, s’arriba al punt que a cap edat, es troben envoltats d’obligacions , i amb sentiments afectius desmotivats, fruit de l’espontaneïtat; i com és normal quan no s’ha assolit el sentit de responsabilitat, arriba que es deslliga tot allò que fou mal lligat per anar tant accelerat, i ja tenim dos o tres problemes més, dintre d’aquest cercle que cada vegada es fa mes gros, i que la manca de recursos , moltes vegades indueix a fer allò que mai ningú hauria pensat que podria fer.
4º/ : Qui controla l’oci nocturn; quan es parla de drogues , alcohol, prostitució i màfies, tot té el mateix denominador comú ,”la nit i el descontrol “; (encara que no tothom en sigui consumidor ni responsable), com que el jovent no té gaires més opcions, s’ha de moure dintre d’aquest ambient, i el que no té el sentit comú ben assentat, fàcilment és captat per la teranyina nocturna , que amb excés de facilitat els porta al cercle fatídic, que una vegada mes voldria fer alçaprem , en què les administracions posin mes èmfasi a plantejaments que puguin ser més positius per la joventut, amb actuacions tant culturals , esportives com musicals, en horaris normals els quals siguin a l’abast de tothom amb les corresponents mesures de control i de seguretats cíviques.
Que està passant?
