Catalunya pateix en els darrers temps els efectes perversos d’una mobilitat desastrosa. Una mobilitat conservadora, que aposta per l’asfalt en lloc de planificar un racional transport públic ferroviari.
D’aquesta manera, mentre el usuaris ( clients ) de RENFE-ADIF s’exasperen pels retards i la pèssima qualitat del servei públic ferroviari ( a causa de les obres del TAV ) la intel·ligència de casa nostra proposa, d’una forma obsessiva, imposar-nos el quart cinturó. Cal tenir en compte que aquest país, petit i delicat, anomenat Catalunya ja és al límit de la seva capacitat pel fa a l’ús compulsiu del vehicle privat.
Ara i aquí només hi ha una solució : voluntat política per reestructurar una mobilitat humana que giri a l’entorn del tren convencional. Només amb una decidida promoció del ferrocarril podrem construir un país just, lliure, productiu, de qualitat i, alhora, podrem lluitar, d’una forma efectiva, contra l’exclusió social, la crispació viària i el canvi climàtic.
