Albert Fibla segueix caminant a poc a poc amb un segon disc, ‘El vals de la ingenuïtat’, que ha de situar-lo definitivament en el panorama musical català. Sense abandonar la línia que va obrir fa dos anys amb el seu debut, ‘Senzill’, el cantant badaloní es mou per paisatges sonors instrumentats, de nou i amb la mateixa senzillesa que els seus textes, pel guitarrista Josep Traver.
El nou treball d’Albert Fibla és el d’un artista que no està “de tornada d’enlloc”, capaç de desxifrar les històries de la nit a la gran ciutat amb la candidesa de qui no ha deixat mai de contemplar-ho tot amb ulls de nen, tot i que es reconeix “més diable que vell”. Cançons com ‘Per amor a l’art’, ‘Una flor a la solapa’ i ‘El vals de la ingenuïtat’ expliquen, sense titubejar, allò que és essencial i reinterpreten un món confús per mostrar-lo reduït a les formes geomètriques més bàsiques.
No va ser ahir quan l’Albert Fibla va començar a cantar, tot i que és des de l’any 2002 que es dedica exclusivament a la música. Llicenciat en Ciències de la Informació, va simultanejar l’exercici del periodisme amb la seva vocació musical.
Ha guanyat dues edicions del concurs ‘Èxit’, organitzat per TV3 i Catalunya Ràdio, al 1999 i al 2000. Ha guanyat també el Premi Cerverí a la millor lletra de cançó en llengua catalana de la temporada 2003-04 (Volia volar) i de la temporada 2005-06 (Un nom de dona) i ha estat finalista dels concursos ‘Sona 9’ i ‘Rock & Classic’ de 2003. Col·labora al programa ‘Hat trick’ de COM Ràdio, des del mes de setmembre de 2005, creant cançons sobre l’actualitat esportiva, una feina que ja va fer entre 2001 i 2005 a RAC-1.
Amb tot, és el llarg temps que porta cantant als bars el que l’ha forjat artísticament.
