La inflació interanual ha registrat un petit augment al novembre, d’una dècima, fins arribar a un 2,7%. Aquesta taxa és molt inferior a la que es registrava a principis d’any (d’un 4,6% al gener). La intensa caiguda a partir del setembre és fruït sobretot de la contenció en el preu del petroli, que ha provocat la moderació dels grups de despesa més relacionats amb l’energia (els transports i les despeses d’habitatge).
En termes mensuals l’IPC català ha registrat un augment d’un 0,3%. S’han produït caigudes als apartats de lleure i cultura,de transports i de comunicacions. En canvi, es va produir un augment significatiu en el vestit i calçat, com ve essent habitual en aquestes dates, degut a la temporada d’hivern.
En termes interanuals els grups amb un creixement de preus més elevat respecte un any abans són l’ensenyament (que s’accelera amb força fins el 5%), els hotels, cafès i restaurants (4,7%) i les despeses d’habitatge (4,6%). Tot i això, l’habitatge consolida la seva progressiva moderació, a l’igual que altres grups com l’alimentació o com el lleure i cultura (on els preus cauen un 0,4% interanual).
La inflació subjacent baixa a Catalunya, una dècima, fins un 2,8%. Per components, s’ha produït una moderació destacada a l’alimentació elaborada (que passa d’una taxa d’un 3,3% a un 3%), i en menor mesura als béns industrials no energètics, que segueixen com el capítol amb un increment més baix (1,4%). Els serveis, el component més inflacionista, s’acceleren una mica fins un 3,8%.
Evolució al conjunt de l’Estat. L’IPC corresponent a tot l’Estat ha registrat una increment mensual d’un 0,2% al novembre, i la inflació interanual augmenta una dècima fins un 2,6%. Les comunitats autònomes amb una inflació interanual més elevada han estat La Rioja (3%), Andalusia i Balears (totes dues 2,9%). Per contra, Canàries (1,9%) i Navarra (2%) han registrat les taxes més moderades.
El diferencial d’inflació de Catalunya respecte Espanya es manté en 0,1 punts percentuals. Aquesta és la desviació més reduïda des de setembre de 2002. La forta contracció en el diferencial al llarg de 2006 s’explica perquè els grups amb una desviació estructural (com el vestit, el lleure i cultura o el parament) han reduït una mica el seu diferencial, mentre que hi ha capítols que han invertit la seva tendència i han passat d’un diferencial positiu a un de negatiu (com els transports).
Al novembre, els grups de despesa amb un diferencial més elevat amb Espanya han estat l’ensenyament (que com ja s’ha comentat, s’ha accelerat notablement a Catalunya) i el vestit i calçat. Per contra, els capítols amb un diferencial negatiu rellevant han estat els transports, l’alimentació i les comunicacions.
A Espanya, la inflació subjacent ha caigut en dues dècimes (fins un 2,6%), i el diferencial de Catalunya en termes subjacents s’eleva una dècima fins a 0,2 punts percentuals. Tots els components presenten un creixement més contingut al conjunt de l’Estat, en particular els béns industrials no energètics (a Catalunya creixen un 1,4% i a Espanya un 1,2%).
Evolució a la zona euro. A la zona euro l’indicador avançat pel mes d’octubre assenyala un petit augment de la taxa d’inflació, fins un 1,8%, encara en nivells molt baixos i per sota de l’objectiu d’inflació d’un 2%. El diferencial que mantenen la inflació de Catalunya i Espanya respecte la zona euro s’ha reduït molt en els últims mesos: al mes de novembre ha estat de 0,9 punts en el cas català, quan a principis de 2006 superava els 2 punts percentuals. No obstant això, la desviació continua essent àmplia si es té en compte la inflació subjacent, que en l’àmbit de la zona euro resta molt moderada (en un 1,6% amb dades fins a l’octubre).
