Coproduïda per Thomas Spieker, el film està basat en un guió original d’Ivan Humanes. “És una història tòrrida sobre sentiments i una relació lèsbica". Es pretén que la pel·lícula pugui competir en festivals com el de Sitges o Berlín.
Elena passa per un moment difícil en la seva vida: amb el record de la seva filla petita morta anys enrere i cada vegada més distanciada del seu marit, manté una relació sentimental amb Èrika, una exalumna seva. Preocupat pel seu matrimoni, Marcos, l’espòs d’Elena, decideix acudir a Hermann, un terapeuta matrimonial que els proposarà una teràpia intensiva: sotmetre’s durant un cap de setmana al seu nou programa per salvar la seva relació.
Aquesta és la sinopsi de Vestigis, la primera pel·lícula d’Ivan Morillo, de Roses, que amb 27 anys ha fet realitat el seu somni de convertir-se en director de cinema. Roses, escenari. La pel·lícula s’ha rodat íntegrament a Roses (l’antiga depuradora de marisc, Mas Fumats, la platja de Sant Bonifaci, el centre de Roses, la casa Cambó i a la barca museu de la confraria de pescadors de Roses), amb actors de Roses i un pressupost de 18.000 euros, una quantitat que segons el coproductor de la pel·lícula, Thomas Spieker, és tan petita que li permet formar part de la família de les pel·lícules “low-low budget” o, fins i tot, “no budget”. “Al marge d’una subvenció de l’Ajuntament de Roses, la major part dels recursos provenen d’aportacions del director, dels seus familiars, de l’equip artístic i del coproductor executiu”, ha explicat Spieker. Segons ha explicat Iván Morillo, el director, el rodatge ha durat nou dies. “He rodat deu minuts al dia. Esperem que d’aquí a dos mesos es pugui visionar.”
L’objectiu és que la pel·lícula pugui participar en festivals com el de Sitges o el de Berlín. “Roses té un potenciar excepcional per rodar-hi pel·lícules”, ha dit Morillo. Entre els repartiments hi ha Anna Vicens, Joan Fibla, Marta Figueras, Josep Maria Cortada, Francesc Puga i Nina Jaume. “Un dels requisits d’aquesta pel·lícula, que inicialment estava pensada perquè fos un curt però després vam veure que el guió tenia tanta força que donava per fer un llarg, és que fos de Roses i des de Roses”, ha explicat Thomas Spieker, que va veure en el treball de Morillo “un talent extraordinari”.
Així Spieker ha explicat que va ser la insistència del pare del director, fuster de professió, que el va moure a visionar el curtmetratge que Ivan Morillo havia realitzat. “Abans de veure’l li vaig aconsellar que desistís, perquè era molt complicat, li vaig dir al seu pare, que s’obrís camí en el món del cinema sense padrins i a més venint de poble. Però per sort no va fer cas i el pare de l’Ivan va insistir que visionés el seu treball. Vaig quedar impressionat pel treball i pel talent que té i vaig decidir convertir-me en el seu impulsor i des d’aleshores mantenim un estret lligam de col·laboració.”
