L'Espai Port del Festival de la Porta Ferrada va viure ahir una autèntica festa al ritme de la música dels britànics Crystal Fighters, un dels darrers fenòmens de la música indie. La folktrònica -és a dir, la combinació de música folk i electrònica- que proposen aquests londinencs amb arrels navarres, va omplir d'un públic molt jove el certamen ganxó, que aquest any ha apostat per alguns dels millors noms de l'escena indie internacional per a aconstar-se a un nou tipus d'espectador.
Com ja va passar pel concert de Belle&Sebastian, l'Espai Port va canviar el pati de butaques per una pista de ball, que es va omplir de gent que no va parar de ballar en cap moment al ritme de les guitarres, els sintonitzadors i la txalaparta, l'enorme xilòfon de fusta característic de la música tradicional basca.
Amb 40 minuts de retard, els integrants del grup van sortir a l'escenari vestits, com és habitual, amb tocats i muscleres de plomes. La primera descàrrega d'energia guitarrera els va servir per fer-se perdonar el retard i els espectadors van rebre amb entusiasme la primera cançó, “Solar System”. Van continuar amb “Follow”, una de les seves cançons més conegudes, que va fer embogir el personal.
Els moviments esbojarrats del cantant Sebastian Pringle a “Separator”, “Champion Sound” o “Love is all I got” van contagiar els espectadors, que van seguir saltant i ballant en cançons com “You & I”. El ritme més pausat de “Bridge of Bones” no va fer decaure l'ànim.
En aquest punt, el guitarrista Graham Dickson es va dirigir al públic, assegurant-los que “era un moment molt especial” i que eren uns espectadors “molt guais”, al mateix temps que els convidava a abraçar-se i assenyalar la lluna per dir-li com n'era de real tot plegat.
El crit de “Vamos a la playa!” de Pringle va servir per introduir “Plage”, després de la qual el grup va abandonar l'escenari per deixar-hi només el bateria fent un solo molt aplaudit. El concert va continuar amb “Love Natural” i “In the summer” i pel final van deixar “At home” després d'un “Gràcies, som a la nostra segona casa, Espanya, gràcies Catalunya”.
Els Crystal Fighters van marxar de l'escenari, on van tornar a aparèixer reclamats pels crits del públic. Els bisos van començar al crit d'”I love london” i van continuar amb “Wave”.
Després d'un nou agraïment a Sant Feliu, primer en castellà i després en basc, els britànics van tancar la nit que els ritmes ballables de la folktrònica van portar la festa a l'Espai Port.
