La primera colònia en nucli urbà de xoriguer petit de Catalunya, a la Vila de Castelló d’Empúries.

El xoriguer petit (Falco naumanni) és un falcó menut que cria de forma colonial i que es va extingir a Catalunya a primers dels anys 80. Gràcies als projectes de cria en captivitat i reintroducció portats a terme per la Generalitat, l’ocell ha tornat a establir-se a Catalunya i avui en dia comptem amb una població d’unes 150 parelles. Totes aquestes parelles, però, nidificaven en masos aïllats, caixes-niu en pals de llum, colomars en el medi rural …, però no teníem fins ara cap colònia en zona urbana com si que passa en altres indrets de la península Ibèrica.

L’any 2012, el Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Castelló d’Empúries varen acordar col·laborar per tal d’aconseguir que s’establís la primera colònia urbana de xoriguer petit a Catalunya.

La DG del Medi Natural i Biodiversitat proporcionaria els joves xoriguers nascuts en captivitat, mentre que l’Ajuntament de Castelló d’Empúries hi participaria en tant que propietari de l’edifici del Palau dels Comptes –seu de l’Ajuntament de la Vila–, així com també en tasques de suport, dinamització i comunicació a la població local. No debades tant les característiques ecològiques de l’entorn de Castelló d’Empúries com la tipologia arquitectònica de l’edifici escollit semblaven els més idonis per intentar consolidar aquesta primera colònia urbana del país.

La metodologia en l’intent per a la introducciò del xoriguer petit s’ha fonamentat en la tècnica del “hacking”, la qual consisteix en emplaçar exemplars joves de l’espècie que es vol introduir a l’interior de caixes-niu situades dalt d’estructures –generalment teulats. A aquests polls, nascuts de parelles que nidifiquen en captivitat, se’ls subministra aliment de forma diària fins que els joves ja són capaços de valer-se per ells sols i emprendre el vol. Els animals romanen durant un temps a l’entorn del lloc on han après a volar, fins que marxen per iniciar la migració cap a terres africanes. La idea és que en anys posteriors, quan assoleixei l’edat adulta, tornin a nidificar en aquell lloc on varen créixer.

Amb l’objectiu de fixar una població i atès que es tracta d’una au colonial, l’any 2012 es varen alliberar al teulat de l’edifici municipal fins a 50 joves xoriguers nascuts en captivitat. El 2013 el nombre de polls peixats i alliberats amb la tècnica del hacking arribà al centenar. Hem de tenir en compte que el 70% dels polls no sobreviuran al primer any de vida, i a més, alguns dels que si que ho facin probablement no retornin al lloc inicial on varen aprendre a volar.

A principis d’aquest any 2014, a fi i efecte de facilitar la nidificació als exemplars de xoriguer petit que retornessin de terres africanes i volguessin nidificar al Palau dels Comptes, es varen construir 16 nius sota teules al mateix edifici. Això es va fer substituint les teules ordinàries per altres amb un forat de ventilació, la qual cosa permet als xoriguers entrar dins i aprofitar la canalera que hi queda per fer-hi el niu.

Aquest 2014 era doncs un any trascendental per veure si alguns dels xoriguers alliberats els dos anys anteriors tornaven i decidien nidificar a l’edifici del Palau dels Comptes. Si això passava, l’”experiment” d’introducció hauria estat reeixit.

I efectivament aquest any han tornat força xoriguers petits, els quals des del mes d’abril han estat voltant per l’edifici de l’Ajuntament i el seu entorn. En total doncs, fins a 9 parelles han nidificat al municipi, de les quals 7 han tirat endavant i 2 varen començar la posta però no la pogueren completar. D’aquestes 7 parelles que si que estan tirant endavant les tasques de nidificació de forma exitosa, 1 ho ha fet en un dels nius sota teules que s’han posat al teulat de l’Ajuntament, 1 ho ha fet en caixa-niu, 4 ho han fet en forats a la paret del mateix Palau dels Comptes i 1 darrera parella ha nidificat en un teulat d’un habitatge veí de l’edifici municipal.

El balanç que hom pot fer doncs és molt positiu, de manera que esperem que aquesta població es consolidi i que d’ara endavant els xoriguers petits retornin cada any a nidificar a la Vila de Castelló d’Empúries i que el nombre de parelles establertes vagi creixent amb el temps.