Aquest divendres, finalment, els usuaris del Casal de Gent Gran van veure complerta una antiga aspiració. La bona entesa entre el Govern català i l’Ajuntament d’Olot ha permès trobar, no sense lluitar-ho, els recursos necessaris per a la seva ampliació.
Avui, en el context econòmic que encara patim, no resulta fàcil fer obres quan depenen exclusivament dels diners públics. Però aquesta ampliació clamava justícia. No només perquè havia estat llargament reivindicada i llargament promesa, sinó perquè les millores permeten dignificar el primer espai de la ciutat que va acollir, ja fa molts anys, la nostra gent de més edat.
Avui, el creixement d’aquest Casal cap al que ocupaven els antics jutjats permetrà disposar de més dependències per a la celebració de diverses activitats. La instal·lació d’un ascensor i la millora de la seguretat són també aspectes cabdals d’aquesta remodelació, que divendres vam inaugurar en companyia de l’Honorable senyora Neus Munté, consellera de Benestar Social i Família.
Els valors d’una societat es poden mesurar per com aquesta tracta la seva gent de més edat. I, en aquest sentit, el valor social dels Casals de Gent Gran és innegable. Uns equipaments que promouen les relacions personals i intergeneracionals, el creixement de la persona i la seva participació social i comunitària.
No s’ha d’oblidar que la nostra és una societat cada vegada més envellida, sobretot per l’augment continuat de l’esperança de vida. I la tendència futura creixerà en aquesta mateixa direcció. No deixa de ser una paradoxa que el col·lectiu social més nombrós esdevingui, moltes vegades, el més oblidat i el més invisible als ulls de molts. No té cap lògica que sigui així. Els nostres grans han estat els protagonistes, i avui esdevenen els testimonis, d’una època en la qual s’ha anat forjant el nostre benestar actual. Gràcies a la seva capacitat de sacrifici, les generacions que els han seguit hem pogut gaudir d’unes condicions de vida que a ells, quan eren joves, els van ser negades.
Estem en deute amb tots ells. I hem de fer tot el possible, des de l’àmbit públic, per dignificar els seus punts de trobada.
S’ho mereixen. I a Olot, així intentem fer-ho.
LA GENT GRAN S’HO MEREIXIA.
