Durant aquest Nadal que acabem de deixar enrere, a Olot es fa més evident que mai que la ciutat ha sabut superar l’antic debat entre tradició i modernitat. I no només això, sinó que ha aconseguit fer realitat la síntesi dels dos conceptes, sense sobresalts. Amb la naturalitat de qui no vol renunciar al que ha estat, però sempre amatent i obert a les oportunitats que li pot brindar un futur canviant que cada vegada és més present.
Aquests dies, la Mostra de Pessebres d’Olot ha tornat a situar la ciutat al món, amb diverses propostes escampades pels seus carrers, que atrauen un cada cop més gran nombre de visitants. La Fira del Pessebre d’Olot ha tornat a esdevenir el mercat nadalenc del centre on, qui ha volgut preparar el pessebre amb temps, ha adquirit figures de qualitat fetes per artistes i artesans de la Garrotxa.
Entre tots, hem aconseguit posar la tradició al dia.
És un cas semblant al de la Fira de Sant Lluc. No n’hi havia prou amb mantenir la Fira del Dibuix i portar l’exposició ramadera al centre de la ciutat. L’antiga fira multisectorial, superada pels nous temps, havia de tenir un sentit. I s’ha demostrat un èxit crear la nova fira Orígens, la fira agroalimentària de productes de qualitat, una fira d’abast nacional. També aquí la resposta de visitants ha estat molt bona. I s’ha demostrat que conservar la tradició no era incompatible amb crear noves iniciatives, més d’acord amb el que la societat avui reclama.
Olot és avui una ciutat més viva que mai, una població que pensa en positiu, conscient de les seves possibilitats. I, ara que la crisi sembla que -encara que tímidament- comença a escampar, és quan cal mirar endavant pel progrés col•lectiu. Per a l’Ajuntament d’Olot, aquest progrés es fonamenta, sobretot, en els serveis a les persones i en la promoció econòmica. En aquest sentit, l’any 2014, la nostra ciutat viurà dos fets molt importants: la posada en marxa del nou Hospital i de la nova Plaça Mercat, dos serveis de sempre en edificis de primer ordre i sense data de caducitat.
Aquesta és la ciutat que volem, oberta al futur sense renunciar a la tradició. On hi càpiga tothom i tothom s’hi senti bé. Com volem que sigui també el nostre país, que viurà un any de gran efervescència política. Obert a un futur que segur que serà diferent. Un futur que depèn més dels ciutadans que no pas dels polítics. I que, aquesta vegada potser sí, haurà de trencar amb la tradició.
