Si va cometre un error haurà de pagar-ho; de fet ja ho està pagant dins la seva consciència. Una altra cosa és treure el 'bon' home en 'paseillo public', cosa que no es fa amb molts delinqüents ni violadors perillosos als quals es protegeix la seva intimitat i i només es fan públiques les seves inicials i se n’eviten les imatges, o retreure-li la seva vida privada (amb un text a Facebook que el mostra barroer i que podria estar manipulat) i la vida de la seva família
Només faltaria fer públic el seu domicili per fer-li un linxament.
Increïble!
Possiblement per a molt de nosaltres, un error en el nostre treball solament suposa un full de paper a la paperera.
Crec que en aquesta societat, hauríem de reflexionar tots una mica més i pensar que podríem estar en la seva pell, sobretot quan cometem també algun error. Demà pots ser tu, amic que em llegeixes, jo que escric o el meu veí qui podem atropellar amb el nostre cotxe (un arma de matar, pitjor que un tren) una persona sense voler…, i no som, ni serem mai, assassins…
Penso que difícilment jutjar i ‘condemnar’ ara mateix aquesta persona pugui minvar el dolor dels familiars de les víctimes. S’ha de fer molta feina i buscar culpables, i no fer-ne un estúpid circ, per conèixer les causes d'aquest accident, però s’ha de fer amb molt de tacte per poder evitar en el futur noves tragèdies humanes, ja que els propers viatgers podem ser nosaltres mateixos.
No és hora de corporativismes estúpids ni de sentimentalismes de sindicats ni d'associació de maquinistes, ni molt menys d’eludir la responsabilitat i carregar-la únicament en un sol home.
Aquest home, a qui possiblement agradaria estar entre les víctimes mortals no pot tenir pitjor càstig que el de la seva consciència durant la resta de la seva vida.
Els mitjans, l‘opinió, el govern, el poder, les infraestructures malmeses o inacabades o/i la seva possible negligència, l'han condemnat a una cadena perpètua psicològica, molt pitjor que la mateixa mort i la presó.
