Deia Olof Palme, una de les persones més significatives de la socialdemocràcia del segle XX, que interpretava la política com «la tensió el demà i la realitat d'avui».
L'avui ha de ser el malson de la política, totalment compatible amb la visió del futur, i molt més en un moment d'emergència social.
La setmana passada estàvem discutint al Parlament de Catalunya, a proposta del PSC i ICV-EUiA, la necessitat d'un fons de contingència social per garantir que els nens i nenes fessin tres àpats nutritius al dia, tot recordant que la gana no fa vacances, com diu la Creu Roja. Sí cal patir; preocupar-se i ocupar-se que aquest estiu, tancades les escoles, dels nens i nenes que viuen en famílies sense recursos econòmics, també a Girona.
Sí, cal decidir, cal tenir un parc d'habitatge de lloguer, o assistència social, per acollir les persones que perden la seva llar.
A l'estiu tot és dilueix però el patiment, aquest patiment del què parlava l’enyorat Palme, ha de romandre viu a totes hores. Fa uns anys, a principis dels dos mil, van aparèixer publicats estudis que demostren que la mortalitat de les persones grans o amb discapacitat augmenta a l'estiu si hi ha altes temperatures i onades de calor; i que el factor més clar és la solitud urbana, viure sense veïns, sense farmàcia, sense botigues de proximitat. L'any 2004 el Departament de Salut va crear un programa per prevenir els efectes de les onades de calor en la salut de persones soles o amb problemes d'autonomia personal; o amb malalties cròniques. El programa consistia en trucades telefòniques de seguiment per part de professionals d'infermeria dels centres de salut de Catalunya. Els informes publicats fins avui certifiquen que ha estat efectiu.
El present importa i al costat de les accions immediates de present, d'emergència social, cal seguir de prop l'evolució de les retallades sanitàries d’enguany.
Sense el pressupost aprovat al Parlament, sembla que com a mínim el pressupost dels centres sanitaris públics hauria de ser el mateix que el 2012. No és així i l'assignació de Salut pel 2013 ha tornat a decréixer d’entre un 6% i un 8%, una xifra que, sumada als dos anys interiors, deixa la retallada a l’entorn del 20%.
Jo mateixa vaig alertar que a Hospital Josep Trueta la retallada pressupostària acumulada està entorn d'aquesta xifra del 20%; i que la pèrdua de recursos comporta menys personal, menys salaris i precarietat contractual i menys activitat.
La vetlla del present és compatible amb la necessària visió de futur. Aquest exemple del Trueta serveix per al dia a dia i per al nou Campus Trueta.
Aquesta setmana passada seguia atentament el balanç de l'alcalde de CiU a Girona. Hi ha molta política d’aparador i, després de dos anys i mig de Govern Mas, encara diu que espera que el Departament de Salut l'indiqui on vol construir el nou Trueta. El conseller de Salut, Boi Ruiz, en canvi, em contestà que espera els terrenys de l'Ajuntament i, per acabar-ho d’embolicar, el nou director mèdic del Trueta va dir que no cal fer el nou Hospital.
En contraposició, Pia Bosch, la portaveu municipal socialista, fa compatible, amb humanisme, aferrada a la realitat i amb una idea de projecció de la ciutat a mig termini, situava de nou el Campus Trueta com un dels motors per la reactivació i la centralitat de Girona a partir de l’assistència, la recerca i la docència.
A Catalunya, perduda la continuïtat institucional i el lideratge del Govern de Mas en els serveis públics, perdem en el present i en el futur. Perdem oportunitats per a la demarcació de Girona a escala europea, transfronterera, euromediterrània.
Mentre ni tant sols hem demanat fons europeus, bancs d’inversions privats s'arrisquen, malgrat la crisi. La nova Clínica Girona es comença a edificar a Fornells i, en canvi, el sector públic està en regressió.
Tenim una obligació moral amb el present i el futur. Aquest és el present de demà.
Marina Geli Fàbrega
Diputada PSC Parlament Catalunya.
