L’Ajuntament de Castelló d’Empúries torna a dedicar, per segon any consecutiu, la temàtica del Festival Terra de Trobadors a la cultura jueva per donar a conèixer la importància cultural i històrica del judaisme medieval. Castelló d’Empúries forma part actualment de la prestigiosa associació Red de Juderías de España – Caminos de Sefarad, a través de la qual es dóna a conèixer i es difon el patrimoni històrico-cultural de l’empremta jueva d’aquelles poblacions d’arreu de l’Estat que demostren l’existència de comunitat jueva al llarg de la seva història, com és el cas de Castelló d’Empúries.
L’antiga capital del comtat d’Empúries va tenir una de les més importants comunitats jueves del nord-est català i, juntament amb la de Girona, fou una de les aljames jueves amb més vigor econòmic i cultural de Catalunya. Prova d’aquest fet és la important empremta jueva de Castelló d’Empúries, la qual cosa es pretén posar de manifest la 22ena edició del Festival Terra de Trobadors d’enguany que, sota el lema de “Temps de Sefarad”, mostrarà com era la vila de Castelló d’Empúries i el territori del comtat d’Empúries durant el temps del comte Ponç Hug III (1230-1269).
El terme Sefarad era pels jueus catalans durant l’edat mitjana equivalent a les terres de l’Al-Àndalus, i els filòsofs, poetes i savis jueus de Catalunya i de Provença anomenaven els jueus andalusins com “els germans de Sefarad”. Amb la definitiva expulsió dels jueus l’any 1492, tot el territori de la península Ibèrica serà conegut per extensió en hebreu modern com a Sefarad. Devem al comte Ponç Hug III d’Empúries un dels documents més importants relacionats amb la comunitat jueva de Castelló d’Empúries i una de les primeres concessions de drets a jueus de tota l’Europa medieval, anterior als privilegis concedits pel rei Jaume I el Conqueridor als jueus dels seus territoris. El 8 juliol de 1238, Ponç Hug III concedí un ampli privilegi a tots els jueus residents al comtat d’Empúries que confirmava i estenia les seves llibertats i protegia les seves pràctiques comercials.
Del temps de Ponç Hug III es coneix també l’existència del poeta, filòsof i cabalista jueu R. Isaac de Castelló, membre de l’aljama de Barcelona però procedent de la capital del comtat d’Empúries. Isaac de Castelló és autor d’un poema litúrgic escrit en hebreu que està inclòs a la Haggadà de Barcelona (segle XIV) i que fou escrit en el convuls període de les lluites internes pel lideratge de les comunitats jueves de Barcelona i Girona a mitjans segle XIII, en les quals s’enfrontaren la nesi’im (la classe dirigent) i membres de l’elit acadèmica i erudita jueva amb figures com Nahmànides i Gerondi. El segle XIII marca també el període d’or de la lírica dels trobadors i durant el temps del comte Ponç Hug III sobresurt una important generació de trobadors occitans i catalans; aquest segle finalitzarà amb un dels darrers trobadors catalans coneguts i nét de Ponç Hug III: el comte Ponç Hug IV d’Empúries (1277-1313).
L’oferta cultural del XXII Terra de Trobadors, que tindrà lloc del 6 al 9 de setembre de 2012, versarà doncs en la cultura jueva i en la importància de la comunitat medieval jueva: cicle de conferències coorganitzat amb la Universitat de Girona, exposicions, museus, publicacions culturals, actuacions i música medieval són algunes de les activitats complementàries d’un Festival Terra de Trobadors en què Ajuntament, institucions, entitats, associacions, veïns i veïnes s’uneixen per elaborar un dels esdeveniments culturals catalans més importants durant el qual Castelló d’Empúries esdevé la capital medieval de Catalunya.
Enguany, la imatge promocional seleccionada de la XXII edició del Festival Terra de Trobadors és la il·lustració original d’un jueu castelloní de final del segle XIII, Berzelay Bondia, secretari de l’aljama jueva castellonina, procedent dels protocols notarials de l’Arxiu Històric de Girona (AHG, Fons Notaria de Castelló d’Empúries, Ca 15).
