Estem a l'inici d'una nova legislatura al Parlament de Catalunya i és obvi que no serà una legislatura com les altres. Hi ha raons diverses que poden avalar aquesta afirmació: convocatòria d'eleccions avançades, proposta de referèndum, resultats poc satisfactoris pels dos grans, fins ara, partits de Catalunya -CiU i PSC- i la incertesa de què es puguin esgotar els quatre ansys reglamentaris.
Tot això enmig d'una brutal crisi, econòmica i de valors, i amb els dos partits que, presumiblement, pactaran, d'una manera o altra, la "governabilitat .-CiU i ERC – més entestats en parlar del referèndum que del govern del dia a dia, de les retallades en serveis bàsics i de les que poden venir en el futur immediat.
A més una oposició amb cinc partits que tenen característiques prou diverses com per portar a terme una alternativa suficientment coherent a les polítiques que es facin des del govern.
Per acabar-ho d'arreglar tindrem un president en hores baixes, tocat, poc creïble i amb un futur més que incert.
Això pel què fa a Catalunya però és que el panorama a la capital del reino tampoc és per tirar cohets. El PSOE pendent d'aprovar, o no, durant els propers mesos un full de ruta que li permeti serioses opcions de govern en un futur, possiblement més immediat que una altra cosa i el PP entestat en les retallaldes i sense moure fitxa per establir un diàleg amb Catalunya que, com a mínim, ens permetés albirar alguna esperança d'avançar pel camí de la cordura i del respecte als legítims interessos dels catalans.
No pretenc insuflar més pessimisme del què ja hi ha però sí que vull apel•lar al rigor, a l'esperit dialogant, al debat transparent i a la POLÍTICA amb majúscules. És el mínim que ens mereixem els ciutadans i ciutadanes d'aquest País i, molt especialment, aquells que estan patint d'una manera brutal, injusta i colpidora l'actual crisi.
Crec fermament que, ara més que mai, els socialistes tenim un paper fonamental a jugar, des de la contundència opositora però també des de la responsabilitat perquè estic convençuda que només des de una oposició coherent es pot construir un alternativa de govern.
Cal il•lusionar a la gent amb polítiques de tall socialdemòcrata que maldin per invertir l'actual tendència economicista i ultraliberal de les polítiques que s'estan aplicant; cal posar-se al davant de la regeneració de la política, caigui qui caigui i li pesi a qui li pesi i, també, cal prioritzar Catalunya sense deixar de ser corresponsables amb tot allò que ens serveixi per créixer amb plenitud.
