L’assassinat de l’amic Jordi Comas ens ha impactat de bon matí, quan hem conegut la notícia que han donat els mitjans de comunicació. Al principi he pensat que era una informació errònia, que es basava en l’intent d’assalt que en Jordi havia patit fa uns dies i del qual em vaig assabentar la setmana passada, i que en la confusió de la notícia algú hauria aventurat un desenllaç fatal que no es corresponia amb la realitat. Però ha estat només cosa d’un segon, perquè de seguida m’he adonat de la veracitat del que estaven explicant. En Jordi és mort per culpa d’uns assassins capaços de maltractar una persona de 67 anys i indefensa.
A en Jordi el coneixia molta gent, però sobretot havia fet conèixer a molta gent les bondats d’aquesta nostra terra i dels nostres productes. Era un ambaixador permanent i brillant, incansable, vital, generós. No tenia un “no” per a ningú i ha donat feina a molta gent, a moltes famílies. En conec molts casos.
La Costa Brava és el que és en part gràcies a en Jordi. No és cap exageració ni cap concessió al moment trist que ens toca viure. Sense la tenacitat i l’empenta d’en Jordi, no seríem el mateix. Us recomano que repasseu el que va significar, per exemple, aquella memorable experiència del club Solàrium de Platja d’Aro.
Portava un temps compromès amb la patronal gironina. Tant li fa si era el president o no: sempre feia per un i sempre hi era.
I sempre ha estat fent costat a les comarques gironines, sempre ha actuat de promotor internacional de Girona. Sempre ha defensat i ha reivindicat infraestructures i serveis pensant en el progrés de les nostres terres, singularment en el que tenia a veure amb el turisme. Era un enamorat de la terra, de l’aire i del mar de les nostres comarques. Havia voltat per arreu del món, i sempre deixant la targeta de visita com a gironí empedreït.
Ens han robat un amic, un patriota, un pioner. Descansa en pau.
