Tenim a tot l’estat, centenars de milers de ciutadans, (fins i tot poden ser milions), en edats entre els 51 anys, o sigui que a tots els ciutadans de l’estat espanyol nascuts des de l’any 1961, la Constitució els afecta, tant si la comparteixen com sinó; cap del joves aturats, (fins a 51 anys) no ha tingut l'opció d’acceptar o rebutjar aquesta o una nova Constitució; tots en aquests moments tenen una mala experiència de la situació en què es troba aquest país anomenat Espanya, i que ha arrossegat a tothom cap al precipici, si ningú hi posa la solució que el govern actual, sembla que no tingui interès, perquè qui manega els fils de l’Europa de l’euro, mana i escombra sempre cap a casa seva i a favor de la banca, (Alemanya).
Els que ja varem passar per aquest procés històric pel moment i la situació (1978), crec que en la propera oportunitat seriem mes exigents i estrictes en el contingut del document, igual com és de suposar que ho serien els redactors, tot i les amenaces de personatges com el que digué “que la independència tindria de passar per sobre el seu cadàver”; de ben segur, que la seva tropa obligada, passava gana sota el seu comandament.
Els últims esdeveniments socials i polítics, evidencien la conveniència d’una reforma de la Constitució, però que al partit que governa Espanya,(PP), amb majoria absoluta, ja li va bé tal i com està. A mi em preocupa, que si la reforma s’intenta fer durant aquesta legislatura els resultats seran els mateixos que portar un gos a missa a pregar pels que van errats, mentre no es modifiqui la llei de la disciplina de vot al Congrès dels Diputats, al Parlament de Catalunya o al Senat; el vot sempre i en tot moment i votació, tindria de ser lliure i secret; el vot hipotecat va en detriment fins i tot del mateix votant, lo qual a mi em costa d’entendre, que gent molt intel·ligent es vengui el vot amb tanta facilitat condicionant fins i tot la seva personalitat.
Davant de totes aquestes incongruències que afecten els drets de les persones, i que les lleis també fetes per persones, dificulten la seva normalització donant més poder a les majories, tinc l’esperança de què si Catalunya aconsegueix la independència, siguem capaços de tenir en compta, de fer les coses sempre pensant en les futures generacions, i que no tinguin d'estar pendents d’allò que nosaltres podem haver fet malament, tot i que sóc molt conscient que la perfecció no existeix.
