Jo que de res en sé res, i tot em preocupa molt ,sóc incapaç de discernir sobre si és més important el futur de les Caixes vers al país , o el futur de les persones que els volen fer treballar fins als seixanta set anys , encara que als seixanta tres tinguin d’estar de baixa laboral , set mesos cada any per les diferents patologies que per naturalesa , afecten l’individu en aquests anys de la vida ,quan ja se’n té la pipa plena de treballar, que no sempre, ni tothom o fa des d´una taula de despatx. La meva opinió es decanta per els drets de les persones, perquè la banca i les caixes, no tenen massa interès en el benestar de la societat de recursos limitats .
S’està parlant i escrivint molt sobre aquest tema , però no he llegit , ni escoltat cap informe de seguiment , sobre quin és el barem d’edats , de les baixes laborals , que es produeixen entre els seixanta dos i seixanta cinc anys d’edat dels treballadors, i en quines freqüències; crec que la patronal , en podria fer un informe, donat que dintre de empreses de una plantilla de més cinquanta obrers , es podria fer , per la diversitat de edats del personal; com també podria fer un informe dels avantatges i contrarietats que aquesta circumstancia pot provocar.
Dels bancs i caixes, només puc opinar desfavorablement , perquè amb complicitat dels governs que imposen lleis ruïnoses per els més febles , estic obligat a cobrar la meva pensió mitjançant “ La Caixa”, que em cobra fins i tot per respirar , quan arreu hi ha sucursals de la S.S , que podrien destinar un temps per fer els pagaments de pensions mitjançant finestreta, que de una manera o altre , també paguem tots els ciutadans.
