La ciutat de Barcelona ha estrenat avui el seu primer monument dedicat als gais i lesbianes víctimes de la repressió, instal·lat al Parc de la Ciutadella.
El monument consisteix en un monòlit triangular, de 10 metres de perímetre en total, esculpit amb pedra de Montjuïc i rematat amb un rivet de color fúcsia, amb la inscripció: “En memòria dels gais, les lesbianes i les persones transsexuals que han patit persecució i repressió al llarg de la història. Barcelona, 2011”.
L’obra, estesa sobre un parterre dels Jardins Fontseré i Mestre, al costat d’una de les entrades del parc, no gaire lluny de la seu del Parlament de Catalunya, evoca precisament el triangle amb el qual eren marcats els presoners del col·lectiu homosexual als camps d’extermini nazis i que s’ha acabat convertint en un símbol reivindicatiu d’aquesta comunitat.
L’emplaçament és significatiu, ja que el 1991 sis caps rapats van matar a cops el transvestit José Rescalvo Zafra, Sonia, precisament al Parc de la Ciutadella.
Entre els més de dos centenars de persones que s’han congregat al costat del monument es trobaven representants de gairebé totes les formacions polítiques presents a l’Ajuntament de Barcelona, encara que el PP ha estat l’únic que ha refusat enviar-hi algun dirigent destacat.
Sí que hi eren l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, l’alcaldable de CiU, Xavier Trias, el màxim representant d’ICV a Barcelona, Ricard Gomà, així com el portaveu del PSC, Miquel Iceta, l’exdiputada d’ERC Carme Porta o el líder del col·lectiu Convergais, Jordi Arcarons.
En la inauguració, l’alcalde ha destacat que el monument representa tota una “declaració d’intencions”, per deixar clar que Barcelona vol posar-se “al front” de la reivindicació per la “igualtat real” entre les persones sense distinció de la seva orientació sexual.
Segons Hereu, amb la instal·lació d’aquest monòlit Barcelona ha fet un pas més com a “ciutat de referència en llibertat i tolerància”.
Sobre la polèmica generada per la possibilitat que el monument fos aixecat davant del temple de la Sagrada Família, Hereu ha negat que aquesta fos una alternativa contemplada per l’Ajuntament de Barcelona.
“En cap moment es va plantejar. Des del primer minut vaig dir que aquell no era un bon espai, no volíem barrejar missatges”, ha remarcat.
Posteriorment, Xavier Trias ha aplaudit tant la iniciativa del monument com el seu emplaçament i ha celebrat que Barcelona es consolidi com una “ciutat oberta a la reivindicació de les llibertats”.
També ha parlat el vicepresident del Consell de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals de Barcelona, Quim Roqueta, que ha rendit homenatge a totes les persones d’aquest col·lectiu, que durant anys han estat considerats “pecadors, delinqüents o malalts”.
“Hem aconseguit la plena igualtat social. Però la plena normalització social encara no s’ha aconseguit”, ha afegit.
La placidesa amb la qual s’estava desenvolupant l’acte, amenitzat amb les cançons a càrrec del cor Barcelona Rainbow Singers, ha estat a punt de truncar-se quan, just quan començava Hereu el seu discurs, mig centenar de veïns de Trinitat Vella ha irromput al lloc fent ressonar tambors i proferint crits.
Protestaven, portant pancartes, per la degradació del barri i la presència de droga i traficants als seus carrers i, al principi, feien cas omís a les crides de l’alcalde i dels assistents a l’acte d’inauguració del monument als homosexuals.
“Us demano un moment de respecte! No barregem una cosa amb l’altra! La vostra lluita no té res a veure amb aquesta altra! Quan acabi aquest acte us escoltarem i parlarem amb vosaltres!”, ha implorat Hereu als irats veïns, que finalment sí que han accedit a esperar que finalitzés l’acte oficial.
Després de realitzar-se l’ofrena floral al monument, Hereu s’ha dirigit als veïns de Trinitat Vella de la “Coordinadora Antidroga”, amb qui s’ha compromès a acudir un altre dia al barri per escoltar amb calma les seves reivindicacions.
