Hi ha constància documental de l’enterrament d’en carnestoltes a Palamós des del segle XIX.A Palamós l’enterrament de la sardina o d’en carnestoltes portava el nom de «El Gori – Gori» i diversos articles antics ens ha deixat constància de com era aquesta diada en els carnavals d’abans.
L’enterrament de la sardina es feia el Dimecres de Cendra, i no es treballava i era el dia «d’anar-lo a enterrar». Diuen aquests relats que després de dinar tothom anava cap a la platja de la Fosca amb el berenar. La platja quedava plena de gent i entre els pins de la pineda que llavors era verge d’edificacions s’hi instal·laven moltes colles menjant i comentant els esdeveniments del carnaval que finalitzava.
També hi ha constància escrita que en carnestoltes, que solia ser un ninot, anava ajagut sobre una plataforma que quatre persones portaven sobre les espatlles. Els seguia una colla cantant les absoltes en una mena de llatí estrany. Un altre home disfressat grotescament de dona representava la vídua plorant i fent crits de desesperació i tot seguit hi anava el seguici mortuori que era composat per gent cantant i fent l’animal. La majoria de gent del seguici anaven vestits amb una camisa de dormir de dona, que era l’uniforme típic del Gori-Gori.
L’enterrament d’aquest any
Dimecres vinent 17 de febrer tindrà lloc a Palamós l’històric enterrament de la sardina. El seguici mortuori començarà a dos quarts de cinc i la processo de dol, passant pels carrers i places de la població. Com ja és tradicional els excarnestoltes s’encarregaran d’aquesta passejada fúnebre que entre molts altres llocs acostuma a passar per la llotja del peix on se subhasta el Carnestoltes dins la caixa mortuòria.
Simultàniament el cabildo cardenalici del Carnaval de Palamós sortirà en processó pels carrers més cèntrics de la vila. Enguany comptarà altre cop amb la presència del Papa de Roma.
Per tercer any consecutiu, l’enterramorts recollirà davant l’Ajuntament les signatures de tots aquells que vulguin signar al llibre de condol mortuori.
A les set de la tarda la processó i el seguici mortuori arribaran a la placeta del Testament (confluència dels carrers Roda, Unió, Arc i Nou) on després de les absoltes a càrrec del Papa de Roma, un any més el Notari del Carnaval acompanyat de jutges, bisbes i capellans llegirà el llegat d’en Carnestoltes fent una anàlisi satírica i picant de la situació política del poble i de com ha anat el carnaval d’aquest any.
La placeta del Testament va ser inaugurada oficialment el 2008 per la Reina del Carnaval seguint l’última voluntat del Carnestoltes, per això només es torna a dir així durant els dies de Carnaval, ja que les autoritat municipals no l’han reconeguda encara.
Tot seguit continuarà el seguici fins a la Platja Gran, on tindrà lloc la sardinada popular al costat d’una immensa foguerada on s’incineraran les restes del difunt.
La Colla del Testament és l’encarregada de redactar el Testament i de posar en escena els personatges del notari municipal, el papa de Roma, els escolanets, el bisbetó, el rector, el cardenal, el passant i l’enterramorts, a més de la mare superiora que enguany no podrà sortir perquè precisament aquest paper l’interpreta des de la seva creació l’actual Carnestoltes que demà mateix serà enterrat.
El testament d’en Carnestoltes
L’esperat testament d’en Carnestoltes de Palamós es redacta amb la participació popular, per aquest motiu, la Colla del Testament posa a disposició un correu electrònic collatestamentplm@gmail.com durant els dies de Carnaval per rebre suggeriments per a la confecció de les quartetes del llegat.
La Colla del Testament de Palamós es reuneix cada any el dilluns de carnaval i d’una manera còmica i al mateix temps satírica redacta un testament fent una anàlisi de la situació política del poble i de com ha anat el carnaval de cada any, tenint en compte que s’ha d’aconseguir una reacció de complicitat del públic, i per tant es tracta d’una mena de caricatura que s’ha d’intentar que entengui tothom.
Aquest testament es redacta amb estrofes de quatre versos conservant la mateixa estructura de les cançonetes picants i satíriques dels antics carnavals de Palamós del segle XIX i principis del XX. Hi ha constància que antigament els versos eren molt irònics des del context de l’època i eren fets amb estrofes de quatre versos que rimaven el segon amb el quart i algunes vegades a més rimava el primer amb el tercer. Algun d’aquells versos, la tradició oral els va anar conservant fins als carnavals d’abans de la guerra civil.
La Colla del Testament és l’equip de persones que s’encarrega cada any de confeccionar i després escenificar el llegat d’en Carnestoltes i que aquest any en fa 27 que aquesta colla porta a terme aquesta tasca dins els actes de l’Enterrament de la Sardina del Carnaval de Palamós.
Llegeix el testament un personatge que representa el Notari Municipal del Carnaval que surt acompanyat de jutges, preveres i diaques. També cal destacar que abans de llegir el llegat un alt càrrec eclesiàstic llegeix unes absoltes també amb un llatí macarrònic seguint una tradició antiga palamosina.
