En les darreres setmanes, les informacions filtrades per part del portal Wikileaks estàn donant la volta al món, i fent veure a la gent que els governs d’arreu ténen per costum amagar-ho quasi bé tot.
Aquest fenòmen ha suposat un autèntic revulsiu: moltes persones estàn demanant un canvi des del model del secretisme total cap a un de més transparència, i en el que les persones puguin estar informades del que succeeïx realment. La democràcia parteix de la base de que qui té el poder (la sobirania) és el poble, i que exerceix aquest poder escollint els seus governants. Aquesta premissa, però, passa per alt que per a que el poble pugui ser de veritat sobirà, resulta imprescindible que la informació que li arriba sigui imparcial i complerta. De no ser així, tindrem una democràcia formal, però poca cosa més.
El sistema actual, que no ha variat amb el pas del temps, permet a la classe política fer allò que vulgui sense donar explicacions. Un clar exemple, per citar-ne un a nivell espanyol, és el cas Couso: en el “cable” de codi 106159 (27/04/2007) filtrat per Wikileaks, el llavors ambaixador dels Estats Units al nostre país transmetia que “Els ministres espanyols treballen perque no prosperin les ordres de detenció”. No obstant, el que l’Executiu transmetia a la família de José Couso, així com a la premsa i a la societat espanyoles era totalment diferent…
En ple segle XXI, tenim els mitjans necessaris per poder canviar de model i anar cap a una major transparència i, per tant, una millor democràcia. Tot i això, no sembla que això hagi de passar a curt o mitjà termini. Només cal veure quina ha estat la reacció – pràcticament unànime – dels governs de tot el món: Atacar Julian Assange i Wikileaks, és a dir, disparar al missatger.
*David Liern, Coordinador de la Federació de Girona de C’s i candidat de C’s a les darreres eleccions al Parlament per Girona.
