Molt recentment ha sortit un llibre del qual recomano la lectura: Espanya, capital París, que serà presentat el 2 de desembre a l’auditori del Centre d’Estudis Jordi Pujol. L’autor és en Germà Bel, catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona. Va ser diputat socialista al Congrés de Madrid. És una persona de gran qualificació acadèmica. A hores d’ara està poc involucrat en la política. És català, de les Terres de l’Ebre. Sent el país. Com molts el sentim, però ell per formació tècnica i per experiència política sap posar més en evidència els mecanismes de la política de marginalització i d’escapçament que el nostre país pateix. De fa molt de temps, i ara mateix.
L’argument del llibre és contundent: Espanya com França i, per tant, Madrid ha de ser com París.És a dir, hi ha d’haver un procés de concentració total del poder polític, econòmic, administratiu i consegüentment social i cultural, com a França hi ha a París.
I això en una part important ha de ser facilitat per l’estructura molt radial de les infraestructures, sortint totes de Madrid, i en canvi negligint les transversals o les que segueixen les costes. Malgrat que econòmicament parlant moltes d’elles –per exemple, l’eix mediterrani– són econòmicament molt més rendibles.
Això no ve d’ara. Això ve de lluny. Ve com a mínim de començaments del segle XVIII, és a dir, de després de la Guerra de Successió, el Decret de Nova Planta i l’inici d’una política tendent a la centralització i la castellanització de tot l’Estat. Seguint el model francès.
En Germà Bel ho explica amb pèls i senyals. Tant el procés històric com la nova embranzida que en aquest sentit hi ha des de fa uns anys. Perquè malgrat tot, l’economia catalana no ha sucumbit a aquesta política d’arraconament, i esperem que ara també resisteixi. És el nostre repte d’ara. D’aquí ve la nostra batalla pel corredor mediterrani, o per l’autonomia de l’aeroport del Prat, o dels ports de Barcelona i Tarragona. De fet, per accelerar tota mena de connexions dintre de la Península però també, i sobretot, arreu del Món. Si, per exemple, la línia de TGV que s’està construint entre la Vall del Rin i el port de Gènova travessant tot Suïssa amb 70 quilòmetres de túnels s’enllestís abans que l’AVE del corredor mediterrani amb el perllongament cap a Lió, Alemanya i tot l’Europa Central i del Nord, els ports de Barcelona, Tarragona i València quedarien molt seriosament tocats. Sobretot de cara al gran repte futur de la nostra economia, que és relligar el Sud d’Europa amb Àsia i l’Europa Central. Això és un objectiu primordial.
Però això no figura entre les prioritats espanyoles, perquè no passa per Madrid. No és radial.
No posarem més exemples dels efectes negatius que en el passat, i ara mateix, ha tingut i en el futur pot tenir aquesta consigna de reforçament de Madrid i el territori central que l’envolta en detriment de la perifèria. És prou clar. I en tot cas es pot llegir Espanya, capital París, tres-centes pàgines d’explicació molt documentada i convincent.
