Llegia, el passat 22 de març, en un article de Serrano Oceja titulat: “Goebbels camina solt”, “Un sol cas de pederàstia és injustificable, un crim que clama al cel, un greu pecat. Benet XVI ha escrit amb la sang del dolor de pare altra carta més. Ara, una carta en la qual mira als ulls a la iniquitat de les tenebres en el cor de l’home per a, amb la força de la gràcia de Crist, expulsar els nous dimonis de la possessió social. No obstant estremeix llegir, en la premsa internacional, aquest espai en el qual es conjuga el bé amb el mal en temps indefinits, per exemple, el testimoniatge de don Aldo Trento, sacerdot de la Comunitat de sant Carles Borromeo, de Comunió i Alliberament, missioner a Paraguai. Potser perquè el passat estiu vaig tenir l’oportunitat d’escoltar d’aquest sacerdot, amb una experiència de vida molt similar a la d’Agustí de Hipona, parlar dels sofriments de l’Església, de les campanyes internacionals, de la masoneria… de moltes coses més, em sembla profètic. El seu article ha estat publicat en Il Foglio.”
Però el que també he llegit és que Hitler camina solt. O millor aquest Goebbels, per a més senyals. No és només una metàfora, encara que ho sembli. Monsenyor Müller, bisbe de Ratisbona, va escriure un article fa uns dies, després del seu divendres sant anticipat, en el qual recordava que el diari Süddeutsche Zeitung esmentava, “en el context de campanyes regulars dels mitjans de comunicació contra el celibat i la moral sexual catòlica, el discurs de l’esquerra a Berlín en 1937. Davant de 20.000 fanàtics, membres del partit, milers de sacerdots i religioses catòlics van ser sistemàticament humiliats i acusats pel celibat i per pràctiques sexuals perverses.L’objectiu era exposar als membres del clergat catòlic al menyspreu públic”.
