A cada bugada perdem un llençol.

Voldria poder pensar , que aquest govern s’ha equivocat , però si penso això , el que s’equivoca soc jo , perquè estic convençut de que a fet tot el que ha cregut que tenia de fer , i que es podia fer , perquè no te la capacitat de desenvolupar mes , i no arriba mes enllà; però lo mes lamentable , es que ni tant sols a tingut la capacitat de preveure , n’hi d’intuir , que des de dintre del mateix govern , i de les administracions que d’aquest en depenen , s’han aprofitat de la incapacitat dels directors d’aquest “vaixell”.

A l’esta espanyol , en aquests moments , ja són cinc milions els aturats , que si el seny no es fa pressent aviat ,es pot produir una situació molt complicada , tant per el govern , com per els ciutadans , particularment , per aquells que els seus recursos , i els de l’estat , s’hagin esgotat, perquè la incoherència del govern, pot provocar una dessetabilitzacio entre els ciutadans , que val mes no pensar-hi; però si que s’ha de lluitar perquè això no arribi; però es del tot necessari , que tothom prengui consciència , que “el pleno empleo “, que en període d’eleccions , tots els candidats a caps de govern han predicat , mai mes es produirà per mes que ens vulguin fer combregar amb rodes de molí.

La capa que fan servir els que no varen saber preveure a temps obcecats per l’especulació , el que ara esta passant , es dir que es una crisi mundial, i que no es culpa de ningú , i que tots hem d’empènyer per sortir-ne ; però jo dic que algú n’ha de ser culpable i responsable , si tenim en compta , que seixanta anys enrere, els treballadors cobraven el dissabte de cada setmana, i al banc , només hi entrava , aquell diner que pocs podien estalviar , i els diners dels empresaris , i de tothom que es podia permetre l’estalvi; i els bancs han crescut fins al punt de fer trontollar els governs de totes les nacions d’arreu.

Els bancs han crescut com els carbassers , acaparant tots els diners de tothom , i han invertit sense escrúpols , ni miraments , fins provocar aquesta situació, que els governs volen fer responsables als ciutadans , i a la immigració, quan l’especulació del totxo i del sol han sigut els grans protagonistes.

Ara toca sortir de la crisi , que l’egoisme i l’afany de poder , estan reblant el clau per acabar d’enfonsar el sistema econòmic , perquè no es pot continuar burxant allà mateix ; es hora de prendre decisions fermes i fer un canvi de rumb per la creació de llocs de treball , que retardar la jubilació , no serà cap solució , sinó que serà un altre problema afegit ; no te cap sentit voler fer treballar a persones que la majoria, el seu estat físic pot estar afectat per algun problema dels que el pas del temps provoca , i mantenir joves aturats , i d’altres que amb vint-i-cinc anys , encara no hagin trobat el seu primer lloc de treball.

Es cert que l’esperança de vida , s’ha allargat , però això no pot ser cap raó per fer allargar el període de treball de les persones , perquè a partir dels seixanta dos anys , qui mes qui menys te problemes que obliga l’absentisme al treball per baixa laboral , i això es un greu perjudici per les empreses ; com també es cert , que a augmentat l’estat de dependència, que en aquest país , s’aprofita per donar vida a la economia submergida , fent córrer molt de diner “negre”, i ciutadans del mon que lluiten per progressar en la seva existència.