El portal del festival Terra de Trobadors ja està disponible. La web (www.terradetrobadors.cat) ofereix la possibilitat de descobrir els actes del festival amb material audiovisual. Una manera molt gràfica d’escenificar com seran les activitats que es celebraran de l’11 al 13 de setembre d’aquest 2009.
Al portal també té cabuda un avanç de la programació i una fitxa on s’explica la temàtica del festival d’enguany, que per cert, girarà entorn als Ordes religiosos a l’edat mitjana amb el subtítol “Temps de fe i esperit”.
“Castelló d’Empúries, com a capital comtal i municipi de pes, disposava de diversos convents religiosos que testimoniaven la importància de la fe en aquells temps. Es tracta, doncs, d’una particularitat que aquest any hem volgut mostrar i desenvolupar al màxim mitjançant la temàtica del festival”, argumenta el regidor de Cultura, Ramon Piris.
A menys d’un mes per a la celebració del XIXè Terra de Trobadors el Departament de Cultura ja està enllestint la programació que s’oferirà durant els dies 11 (tarda), 12 i 13 de setembre. A continuació es presenta un resum de la temàtica del festival d’enguany elaborada pel Centre d’Estudis Trobadorescos de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries:
«ELS ORDES RELIGIOSOS DURANT L’EDAT MITJANA: CONVENTS I MONESTIRS DE CASTELLÓ D’EMPÚRIES.»
Aquesta temàtica posa de manifest la importància i la influència que van assolir els diferents ordes religiosos a l’Europa medieval i la seva presència al comtat d’Empúries, especialment a la vila de Castelló d’Empúries. Se centra l’atenció en l’època de fundació i de construcció dels diversos convents religiosos a la capital del comtat d’Empúries, així com en el període d’inici de la construcció de l’església gòtica de Santa Maria de Castelló d’Empúries, sense oblidar la fundació i evolució d’altres institucions de caire religiós.
Durant els segles XIII i XIV té lloc la fundació de sis convents a Castelló d’Empúries: convent de la Mercè (1238), de Sant Francesc (1246), de Santa Clara (1260), de Sant Marc (1328), de Sant Domènec (1317), de Santa Magdalena o de Sant Agustí (s. XIII), tots a extramurs; i també la fundació de l’Hospital Major de Castelló (1252).
Altres dates importants:
– 1130: l’orde dels Templers s’estableix a Catalunya.
– 1141: s’instal·la a Catalunya l’orde militar del Sant Sepulcre.
– 1168: existència d’establiments de Templers a Castelló.
– 1217: establiment de la comanda del Temple a Castelló.
– Segles XII-XIII: existència del call jueu primitiu de Castelló d’Empúries, amb sinagoga, situat al puig de l’Era Mala (actual carrer dels Jueus).
– 13 de febrer de 1261: inici de la construcció de l’església de Santa Maria.
– 1281: referència més antiga a la segona sinagoga de Castelló d’Empúries.
En el cas de la vila de Castelló d’Empúries, les institucions religioses durant l’Edat Mitjana foren nombroses. A final del segle XV, la capital del comtat d’Empúries comptava amb sis comunitats religioses: cinc d’homes i una de dones. Totes sis eren de fundació originària i demostraven haver posat arrels profundes a la vila, i tots els seus convents es trobaven originàriament a extramurs de la vila, és a dir, fora del recinte emmurallat defensiu construït entre el segle XIII i XIV. A continuació es presenta un resum històric de cada un dels convents i ordes religiosos castellonins:
o Convent de la Mercè o de Sant Bartomeu.
Era un dels monestirs més antics. L’acta de la seva fundació, que es conservava a l’arxiu del monestir de la Mercè de Barcelona, data del 19 de novembre de 1238. El fundador temporal fou el comte Ponç Hug III (1230-1269).
o Convent de Santa Magdalena o de Sant Agustí.
S’ignora la data exacta de l’establiment del primitiu convent de Santa Magdalena o de Sant Agustí, molt probablement seria el segle XIII, si bé tenim referències de la seva existència en documents de l’any 1451. El convent estava situat al nord de la vila, fora muralles, sobre un petit puig on actualment es troba la placeta −reminiscència arquitectònica de l’antic claustre i pati del convent− i el barri de Sant Llàtzer, abans de l’actual barri del Botxí. El convent funcionava també com a hospital dels malalts de lepra, per la qual cosa rebia el nom de “leproseria” o hospital d’infecciosos o “mesells”, una de les dues institucions benèfiques de la vila juntament amb la de l’Hospital Major o dels Pobres, a l’interior de la vila i davant l’església de Santa Maria.
o Convent de Sant Domènec (o dels frares Predicadors).
Era el convent de més prestigi i a la vegada el millor dotat econòmicament. El convent fou fundat extramurs el 29 de setembre de 1317 pel frare dominic provincial Jaume Alemany, pel prior frare Ponç Monclús, pel comte Ponç Hug V (o Malgaulí) i per la Universitat de la vila, tocant a muralles per la part de ponent i a l’alçada dels actuals carrers Sant Domènec i de la Muralla. Estava situat prop del portal d’Assalit, que posteriorment fou anomenat portal dels Predicadors (o de Sant Domènec) per la proximitat al convent.
o Convent de Santa Clara.
Aquest venerable convent de monges clarisses fou fundat per la noble castellonina Aldonsa de Pau, esposa del noble Guillem de Pau, el 13 de febrer de 1260 a fora muralles, a la part sud de la vila i vora el rec de les Adoberies, que després s’anomenà rec de Santa Clara per l’existència del convent.
o Convent de Sant Francesc (o dels frares menors).
Consta que el 29 de març de 1246 havia estat ja erigit el convent. Fou l’únic que en el transcurs dels segles es mantingué a extramurs, al sud-est de la vila, a prop de l’actual rentador. El paratge prengué el nom del convent, Planiol de Sant Francesc, fins a la seva destrucció manu militari el novembre de 1822.
o Convent o capella de Sant Marc.
Fou fundat pel bisbe Pere d’Urrea el 30 d’abril de 1328, essent nomenada primera abadessa Fresca de Soler, sota la regla de sant Benet. D’aquesta manera, les monges s’establien a la capital del comtat, concretament al cap del Pont (Nou) Vell de Castelló del costat de la vila, i la seva construcció coincidiria amb la construcció del pont, que s’inicià al darrer terç del segle XIII.
o Casa de la Comanda del Temple.
Consta documentalment que els Templers, els monjos cavallers, estaven establerts ja a Castelló d’Empúries l’any 1168, mentre que la comanda s’establí l’any 1217. La capella de la Comanda estava sota l’advocació de Sant Joan. La Casa de la Comanda del Temple de Castelló d’Empúries se situava a la part nord de la vila, encimbellada al puig de la Cavalleria o de la Milícia (podio militie), nom que prengué de la Casa de la Comanda, i apareixia com una imponent mola de pedra situada fora muralles i prop del portal Nou. Amb la desaparició forçada de l’orde, els seus béns i possessions passaren a mans sobretot de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
