Avui a les onze del matí a la Sala del Patronat de Torre Galatea (Figueres), la Fundació Gala-Salvador Dalí ha presentat la darrera adquisició d’obra de l’artista, un oli titulat Banyistes des Llaner, que s’havia mostrat en molt poques ocasions en públic. La presentació ha anat a càrrec de Montse Aguer, directora del Centre d’Estudis Dalinians.
Des de l’any 1991, la Fundació Dalí porta a terme una intensa tasca d’adquisició d’obres, en total ha incorporat als seus fons més de 300 peces, que actualment tenen un valor global de més de 30 milions d’euros, finançats amb fons generats íntegrament per la seva activitat.
L’obra que la Fundació Gala-Salvador Dalí acaba d’adquirir, i que avui presenta Montse Aguer en roda de premsa, és un oli procedent d’una col·lecció particular amb les següents característiques:
Descripció tècnica
Títol: Banyistes des Llaner
Any: 1923
Tècnica: oli sobre cartró sobre tauler contraplacat
Mides: 72 x 103 cm
Context de l’obra
El notari Dalí, quan el seu fill tenia uns cinc o sis anys, va llogar una petita casa a Cadaqués, seguint l’estela del seu bon amic Pepito Pichot Gironés, a qui va conèixer mentre estudiava Dret a la Universitat de Barcelona. La casa era molt a prop de la dels Pichot, a la platja d’Es Llaner, al costat del mar. Al darrerre, horts i oliveres, delimitats per les parets seques. Aquest és el lloc en què Dalí somia durant el curs escolar, on s’amara de la llum i el color necessaris per poder crear.
Salvador Dalí comença a pintar molt jove: datem les seves primeres obres entre 1910-1914, i tot que al 1923, data aproximada d’aquest oli, té només 19 anys, no podem dir que sigui un principiant. Influït per les seves lectures (les revistes Valori Plastici, L’Esprit Nouveau i també el setmanari Alt Empordà)1, percep com l’impressionisme deixa pas a noves estètiques, amb les quals se sent identificat. El cubisme, de caire futurista, que comença a aparèixer en la seva obra en aquests moments, és el context en què situem Banyistes des Llaner.
Fent un cop d’ull al corpus d’obra d’aquell període, podem comprovar com Banyistes des Llaner destaca de manera especial. No per la localització física de l’escena, la platja d’es Llaner, que és comuna a altres peces del moment, sinó per l’ambient festiu que es percep: les banyistes, pràcticament nues totes elles, amb la cabellera recollida, de forma lúdica gaudeixen del moment del bany. Unes a vora del mar, d’altres dins de l’aigua, d’altres pujant o ja dins de les barques. Aquesta obra ens transmet alegria. La lluminositat que desprèn ajuda a accentuar el caràcter il·lusori de l’escena.
