El Museu d’Art de Girona acollirà des d’avui i fins al 30 d’agost l’exposició central d’aquest any que proposa un viatge artístic, històric i cultural a través de la influència dels cànons grecs de l’art català durant els segles XIX i XX.
La mostra, titulada ‘Fascinació per Grècia. L’art a Catalunya dels segles XIX i XX’, s’emmarca en els actes que s’han celebrat a tot Catalunya amb motiu del centenari de les excavacions a Empúries i del descobriment, a la tardor de 1909, de l’escultura de l’Escolapi.
Al Museu d’Art de Girona es podran admirar, com ha explicat el director del museu, Josep Maria Trullén, més d’un centenar d’obres procedents de col·leccions privades i museus de tot l’estat, com el Museu del Prado, el Museu Picasso, la Fundació Miró, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i el Centre d’Art Reina Sofia.
L’exposició té peces d’artistes destacats com ara Miró, Picasso, Dalí, Casanovas, Campeny o Fortuny. Entre els que hi ha, destaquen el ‘Cap d’Apol·lo hel·lenístic’, conegut com a ‘Venus d’Empúries’, i ‘Safo llançant-se al mar’, de Miquel Carbonell –és la primera vegada que aquesta última obra es pot veure a Catalunya–.
A més hi haurà referències d’escriptors i poetes de Catalunya que «van quedar marcats per la tradició cultural grega», com ara Jacint Verdaguer, Carles Riba i Salvador Espriu, ha explicat Trullén.
El director del Museu d’Art de Girona també ha concretat la nova filosofia del museu. Després de tenir tancada la sala d’exposicions durant un any i mig –temps que s’ha aprofitat per adequar la sala per poder rebre obres importants– l’objectiu és «convertir aquest museu en un referent com el Grand Palais de París». Trullén ha assegurat que prefereixen «fer una sola exposició a l’any, però que sigui molt important».
