La Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell s’ha convertit aquest dilluns, dia 23 de març, en candidata a esdevenir un dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra, d’acord amb la iniciativa impulsada per l’organització Capital de la Cultura Catalana (www.ccc.cat). Altres candidatures admeses fins ara són el patrimoni literari català, la Processó i la Dansa de la Mort de Verges, la Catalunya Exterior, la Passió de Sant Fructuós de Tarragona, la sardana, els castells, l’Escolania de Montserrat i la Foguera de Sant Joan.
L’organització Capital de la Cultura Catalana desenvolupa la campanya d’elecció dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra, amb la voluntat de promoure, divulgar, sensibilitzar i salvaguardar el ric patrimoni cultural immaterial català i andorrà. Al web d’aquesta entitat (www.ccc.cat) hi ha tota la informació per a fer propostes de candidatura, les quals es poden presentar fins el 15 d’abril d’enguany.
El patrimoni immaterial es defineix, segons la Convenció per a la protecció del patrimoni immaterial de la Unesco, com els usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques que les comunitats, els grups i, en alguns casos, els individus reconeixen com a part integrant del seu patrimoni cultural.
La Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell es va iniciar l’any 1966, amb una trobada de cantaires a la taverna de Can Batlle. La iniciativa havia estat de Francesc Alsius, Frederic Martí i Joan Pericot i va coincidir amb la presentació del llibre “Calella de Palafrugell i les havaneres”, el segon recull d’havaneres que es publicava a tot Catalunya. L’any següent, l’èxit de la trobada va portar als organitzadors a repetir l’acte i a realitzar una Cantada més formal a la platja d’en Calau, a Calella de Palafrugell. L’any 1969 l’Associació d’Amics de Calella, organitzadora de la Cantada en aquell moment, va decidir traslladar-la a la platja del Port-Bo, on se celebra actualment.
Després que en les primeres edicions reunís poc més de 10.000 persones, en els últims anys la Cantada ha aplegat més de 40.000 persones. La Cantada d’havaneres de Calella ha esdevingut la trobada de referència del gènere a Catalunya i s’ha convertit en una de les més importants de l’Estat espanyol. L’Associació d’Amics i Veïns de Calella, pionera i organitzadora de la Cantada, decideix a finals dels anys 80, traspassar gran part de l’organització d’aquest gran esdeveniment a l’Ajuntament de Palafrugell, a través del Patronat Municipal de Turisme i, des de l’any 2005, conjuntament amb l’Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell.
La Cantada aplega cada any els grups d’havaneres de referència i amb més bon nivell del país. En els últims anys, s’ha volgut mostrar una manera diferent d’interpretar les havaneres introduint un intèrpret que no pertany estrictament a aquest gènere però que hi està relacionat d’alguna manera (per exemple, Nina, Susana del Saz).
Pel que fa al públic a qui s’adreça és per a totes les edats. Tot i que el públic majoritari és gent de més de 50 anys, cada cop més la gent jove hi assisteix ni que sigui una vegada per viure en directe aquest espectacle. També hi ha famílies senceres que segueixen la Cantada en directe des de les pantalles gegants situades a les platges. No només és un esdeveniment cultural sinó que també ho és social.
La Capital de la Cultura Catalana (www.ccc.cat) s’adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l’ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l’interior com a l’exterior. El Parlament de Catalunya va donar el seu suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, l’any 2004. Fins ara, han estat elegides com a Capital de la Cultura Catalana: Banyoles 2004, Esparreguera 2005, Amposta 2006, Lleida 2007, Perpinyà 2008, Figueres 2009, Badalona 2010 i Escaldes-Engordany 2011. Aquesta organització desenvolupa també campanyes de promoció i dinamització cultural. A més de l’actual sobre el patrimoni immaterial de Catalunya i Andorra, ha desenvolupat en el passat campanyes sobre el patrimoni cultural material de Barcelona i de Catalunya; sobre les persones més sàvies de Catalunya i entorn els personatges que més han influït en la cultura europea.
