Amb la Llei sobre l’avortament lliure del Govern Zapatero s’ha pretès que l’avortament aparegui davant els ulls de la societat espanyola com un exercici de llibertat i autonomia personal “per a reduir el nombre d’avortaments” s’han afartat de dir. El que demostra la fal·làcia i la demagògia de qui apel·lant als bons sentiments, han intentar convèncer-nos de la necessitat d’una nova regulació legal de l’avortament.
El Congrés dels Diputats ha sancionat la nova legislació, però gens acaba amb això. Amb l’aprovació de la llei serà el moment de apuntalar socialment, de manera sistemàtica i sense descans, totes les iniciatives que ja s’estan portant a terme en favor del dret a la vida dels no nascuts, de les mares gestants en situació de risc i de les famílies per a les quals l’arribada d’una nova vida es converteix en un problema. Combatre la llei des de la societat és un exercici de llibertat que passa pel compliment del deure social d’emparar i protegir la vida dels més febles. Perquè aquest serà, sense cap dubte, l’única manera de neutralitzar els efectes de la cultura avortista que el Govern Zapatero imposa des del poder.
