El dia anterior al començament del curs (tornar a l’escola) vaig llegir un article d’Arturo Ramo, il·lustre educador i inspector d’educació jubilat, sobre com educar en la llibertat als adolescents i joves del que, per el interès que pot tenir per a pares i professors, m’he atrevit a transmetre algunes idees.
I és que en la tasca dels educadors, ja siguin pares o professors, es busca la millora de la persona tant en la seva dimensió individual com social, tenint en compte que ambdues es complementen. L’àmbit més adequat per a adquirir aquesta formació és la família, que és l’escola de virtuts individuals i socials. Per al professor García Hoz “l’educació personalitzada respon al intent d’estimular a un subjecte perquè vagi perfeccionant la seva capacitat de dirigir la seva pròpia vida o, dit d’una altra manera, desenvolupar la seva capacitat de fer efectiva la llibertat personal, participant, amb les seves característiques peculiars, en la vida comunitària.”
Però hi ha moltes persones que es deixen portar passivament pels esdeveniments i circumstàncies i seguint la seva comoditat accepten maneres de vida que els donen fets. No tenen un projecte personal de vida, perquè no saben o perquè no volen manar en la seva vida.
Unes vegades es deixen dur per una ideologia, sense parar-se a reflexionar què hi ha de veritable i raonable en els seus plantejaments i què de manipulació, això, desgraciadament, està començant a ser habitual entre els nostres joves.. En altres ocasions, els joves cauen en la invitació d’un fals amic o del grup. Molts han començat a prendre drogues, alcohol o tabac perquè els amics del grup li han convidat amb insistència. Per altres els models de vida són els que els presenta els mitjans de comunicació, especialment la televisió. Han cedit perquè no havien après a dirigir la seva pròpia vida. Per això és important fomentar conductes autònomes i arribar a la capacitat de govern de si mateix a autogovern. Per a això cal aprendre a triar en cada situació entre les diferents opcions possibles.
Però exercir la llibertat no és fàcil perquè l’home té moltes limitacions, com la ignorància (no conèixer totes les possibilitats), la mandra ( falta d’ànim emprenedor), l’egoisme (no pensar en les necessitats dels altres) i la comoditat (falta d’una vida esforçada). En ocasions li costa prendre decisions davant els problemes perquè tem les conseqüències que poden implicar-li. En la majoria dels casos tendeix a fer el que li agrada i apeteix a cada moment. Per tot això la llibertat ha de ser educada.
Aquí és on ha d’intervenir l’educador, però el veritable educador no és el que es fa imprescindible a l’educand, sinó el que va fomentant conductes autònomes d’acord amb l’edat i la personalitat del jove. Però el que educa no és el fer sinó poder fer el bé, que en definitiva enriqueix la persona. Per això els pares i professors han d’ajudar als nois/noies a buscar el sentit de la seva vida: educar la llibertat és ensenyar a triar el bé.
