Des de la Universitat de València adverteixen que l’abandó de les zones rurals incrementa el risc d’incendis. És així que el catedràtic de Geografia d’aquesta Universitat, Artemi Cerdà, apostava pel manteniment de la població viva a les àrees d’interior de la península Ibèrica, i activitats com l’agricultura i la ramaderia, per a evitar l’acció del foc.
L’esmentat catedràtic ha advertit que l’abandó de les zones rurals ha incrementat el risc d’incendis tant en la Comunitat Valenciana, com en la resta de la península Ibèrica. “Durant l’últim mig segle, són les seves paraules, hem permès que les àrees d’interior del nostre país quedin despoblades i s’han deixat de realitzar activitats com l’agricultura i la ramaderia, amb el que s’ha produït un creixement voraç de la coberta general”.
I és que la revegetació (aforestació anàrquica) dels camps de cultiu o les repoblacions de pi han convertit les masses boscoses en més prolífiques, més favorables per al foc. Per aquesta raó, cap considerar que per a la gestió forestal és fonamental el manteniment d’una població viva en l’àmbit rural, com també polítiques de gestió i ordenació del territori que tinguin en compte que els ecosistemes mediterranis són construïts mitjançant el foc.
Això caldrà fer-lo aviat, ja que les condicions econòmiques, que no tècniques, en els moments actuals són molt precàries, es treballa en l’agricultura i en la ramaderia a uns nivells de preus en origen que, malauradament, perillen de desaparició. Una OPA assegurava està mateixa setmana que a Múrcia, regió amb les millors produccions agrícoles, si no es milloren les condicions econòmica, un de cada tres agricultors haurà abandonat abans d’acabar l’any. Tal vegada, l’asseveració es podria fer per a tot Catalunya.
