En aquests 30 anys que gaudim d’una certa democràcia i autonomia, hem comès molts errors. Hem acceptat ser els nacionalistes de l’estat, quan els castellano-espanyols són els veritables nacionalistes. Vàrem acceptar com a bona la consolidació d’un estat de les autonomies que és la nostra gàbia.
La política de peix al cove ens ha transformat mentalment en un país de captaires de l’estat. Però el que hem fet pitjor, és el que no hem fet: ni projecte nacional ni pedagogia nacional. Això fa que una part molt important de la població que es pensa que l’estat ens paga, per exemple, l’aeroport del Prat, o la multitud de petites obres amb pancarta inclosa a tot el país, sense adonar-se que tot plegat ho podríem pagar per triplicat, en un sol any, de no estar sotmesos a l’espoli fiscal.
