Durant els 30 anys que gaudim d’una certa democràcia i autonomia, hem comès molts errors. Hem acceptat ser els nacionalistes de l’estat, quan els castellano-espanyols són els veritables nacionalistes. Vàrem acceptar com a bona la consolidació d’un estat de les autonomies que és la nostra gàbia. La política de peix al cove ens ha transformat mentalment en un país de captaires de l’estat. Però el que hem fet pitjor, és el que no hem fet: ni projecte nacional ni pedagogia nacional. Això fa que una part molt important de la població que es pensa que l’estat ens paga, per exemple, els aeroports, els trens, les autovies, o la multitud de petites obres amb pancarta inclosa a tot el país, sense adonar-se que tot plegat ho podríem pagar per triplicat en un sol any de no estar sotmesos a l’espoli fiscal.
Cal, doncs, canviar i dedicar tots els esforços, no amb grans manifestacions, en part, inútils, sinó amb utilitzar tots els mitjans a l’abast, que són molt pocs, per fer pedagogia nacional.Explicar a tots i cadascun dels ciutadans la nostra realitat fiscal i denunciar les actituds de vassalls d’una part de la nostra plutocràcia autòctona, que no ha sabut estar a l’alçada de les circunstàncies històriques i ha estat incapaç de subvencionar fortament entitats cíviques, culturals i de construcció nacional.
