No podem limitar-nos a fer denúncies o a fer diagnòstics severs de la situació actual. Ens hem de preguntar què hem de fer.
A aquesta pregunta hi pot haver tantes respostes com individus. O com partits polítics. O com sectors socials. O com grups de reflexió. Tothom té dret a donar la seva resposta. I de fet seria bo que molta gent es fes la pregunta i se la contestés amb esperit de compromís.
La resposta no és fàcil perquè hi ha moltes incògnites. Per començar els interrogants propis de la crisi econòmica i social. Molt generals, encara que aquí amb característiques pròpies. Però, sobretot, no és fàcil perquè en el cas concret de Catalunya hi ha moltes més incògnites, i molt particulars.
Es podrà aplicar l’Estatut tal com es va aprovar? Es podran aplicar, per exemple, les clàusules financeres que l’Estatut preveu? I com quedaran les competències? O les clàusules lingüístiques? Quina acció permetrà en el tema de la immigració? En general permetrà una defensa eficaç de la identitat catalana?
O bé, ens donarà més capacitat d’iniciativa per a contrarestar la crisi econòmica i social?
Per altra banda hi ha que la política i la societat espanyoles han virat en una direcció hostil envers Catalunya. Hostil envers la nostra identitat, hostil pel que fa a la creació d’imatge i discriminatòria en qüestions molt bàsiques d’infraestructures i d’economia en general.
I això, repetim, en un context general econòmic i social difícil.
Tot plegat configura una situació perillosa. Que ens pot conduir a una reculada econòmica i en general a una pèrdua de pes, i al desdibuixament com a societat i com a país. I en tot cas, ara, entrarem en una etapa nova. Gens fàcil.
Per tant, què hem de fer?
Abans que res, ser realistes.
No vol dir acceptar-ho tot amb el cap cot. No vol dir això. Vol dir preguntar-nos, de què disposem, en primer lloc.
1. De què disposem?
Dèiem en l’editorial del 17 de març (Actituds i valors per una resposta catalana):
“Tenim el que tenim. Ben senzill. Tenim :
• Una tradició econòmica sòlida,
• Una considerable capacitat d’iniciativa civil,
• Una voluntat i una experiència d’obertura internacional,
• Sentit d’identitat i voluntat de ser,
• Una tradició de bona convivència,
• Una experiència positiva d’ascensor social,
• Hem tingut, i seguim tenint, però amb necessitat de reforçar-los, els nostres vells valors del treball i l’esforç personal.
Tenim el que tenim i som el que som : un país pressionat, però de base sòlida. I és amb això que hem de treballar”.
2. Vol dir també recuperar la confiança.
Aquest conjunt d’actius ens ha permès crear una economia moderna no solament en el passat, sinó també avui mateix. Som el 19% del PIB espanyol i el 28% de les exportacions espanyoles. I les nostres empreses segueixen invertint a l’estranger. Hem fet un canvi molt substancial en el camp de la recerca. Hem salvat la identitat del país –tot i que està amenaçada– i especialment també la convivència interna. Els nostres hospitals tenen un bon nivell europeu.
Però aquest recompte i la confiança que podem tenir no ens han d’amagar que com a país i com a economia vivim un moment difícil. I de risc. Per tant, ens cal treure tot el profit possible dels nostres actius. No en podem malbaratar cap.
Tenim actius, és ben cert. Però per a afrontar i superar la conjuntura que vivim, per la pressió que ens ve de fora –per començar d’Espanya mateix– i per la que ens ve de dintre mateix de la nostra societat anem justos. Anem justets. No podem malbaratar res.I el cas és que malbaratem.
