El divendres de la passada setmana va arribar una nota de premsa del Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Centre i Canàries en la qual s’apel·lava al dret dels agricultors a utilitzar les noves tècniques i el nous productes. Feia referència explicita a la utilització de les llavors transgèniques. M’ha semblat que està molt bé redactada i arriba, sense que ningú pugui sentir ferit, al fons de la qüestió, és per això que demano sigui reproduïda en la nostra pàgina web.
La nota començava dient. ”Davant totes les declaracions que durant aquests últims dies diferents organitzacions han realitzat sobre els Organisme Genèticament Modificats (OMG), més coneguts com transgènics, el Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Centre i Canàries vol aclarir el següent:
Els agricultors espanyols tenen dret a accedir a les innovacions biotecnològiques per a augmentar les seves produccions i millorar la qualitat dels seus productes, amb el degut control de l’Administració i els tècnics competents.
Gràcies a la tecnologia genètica s’ha contribuït a la producció d’aliments més nutritius, amb major qualitat alimentària (vitamines, principis actius, valor, durada, etc.). Els OMG s’assoleixen sense alterar les qualitats beneficioses del producte i fins i tot aconsegueixen que es redueixi el risc d’al·lèrgies a determinats aliments. Aquest aspecte adquireix vital importància en les zones més deprimides on cada dia moren milers de persones per desnutrició. Un exemple és l’arròs daurat, una varietat transgènica que conté betacaroté, productor de vitamina A.
D’altra banda, les plantes resisteixen més davant les fitosanitaris. De la mateixa manera, els animals augmenten la seva resistència a determinades malalties. Aquests avantatges redueixen o eliminen l’ús de productes fitosanitaris i altres productes veterinaris pel que les produccions i explotacions són més rendibles per a l’agricultor i més segures per al medi ambient.
A través de la tecnologia genètica es poden crear plantes capaces de viure en zones desèrtiques o en sòls erosionats, el que farà possible conrear en zones on normalment és molt difícil fer-lo. Així mateix, el nombre d’espècies possibles de conrear també augmentarà. D’altra banda, aquestes tècniques ajudaran a conservar espècies en perill d’extinció”.
I és que els diferents organismes de control, tant nacionals com internacionals, han intensificat el control sobre aquests productes, tant en les zones de cultiu i el procés de producció com en l’etiquetatge dels mateixos (vegi’s l’ultima normativa aprovada al gener d’aquest any en el Parlament Europeu). Encara no es coneix cap problema de salut o malaltia provocada per aquest tipus de cultius, i avui no es concep, en un concepte de desenvolupament sostenible, la critica als OMG.
