L’obertura de Bracons és un fet molt important per Olot. És l’obertura d’una nova porta plena de possibilitats i oportunitats que recupera la important relació històrica entre Olot i Vic.
Històricament les relacions entre les dues ciutats eren intenses i la presència d’uns i altres als mercats de Vic, Manlleu o Olot eren constants. L’obertura primer de carreteres cap a Girona i Figueres va decantar totalment les relacions i així van desaparèixer les de la Garrotxa amb Osona.No va ser fins a la Mancomunitat de Catalunya al 1915 que s’acabà la carretera per vehicles que comunica Olot amb Vic per la Devesa. Per tant, durant molts anys aquestes dues comarques han estat aïllades per la manca d’unes comunicacions modernes.
També significa una millora important per l’estructura i l’equilibri territorial del país. Bracons obre Olot a Vic, Manresa,Igualada i la Catalunya Central a la vegada que obre aquestes ciutats cap a Olot, Figueres, Perpinyà… creant una via en la que, a una distància de 30 minuts, es troba un rosari de ciutats mitjanes, cadascuna amb les seves potencialitats i peculiaritats, obrint possibilitats de col·laboració i cooperació en tots els camps.
Pel túnel de Bracons passaran vehicles, però sobretot passaran relacions personals, humanes i professionals sigui en el camp laboral, cultural, educatiu de formació universitària o professional, turístic, gastronòmic… i donaran pas a nous projectes, actuacions i oportunitats que han de ser un estímul a la modernitat i a la innovació i que s’han d’enfocar més com una possibilitat de buscar i trobar complementarietats, que no de competència entre Olot i Vic.
L’obertura de Bracons ha estat un dels grans debats sobre territori i infraestructures que ha tingut el país. L’equilibri entre l’obertura d’aquesta nova via de comunicació i la preservació d’un territori molt fràgil i delicat, -com són les valls que travessa- no ha estat fàcil.
Només la voluntat de diàleg i de consens que han presidit la modificació del projecte inicial, ha fet possible aconseguir una connexió eficaç entre les dues comarques i alhora el màxim de respectuosa amb l’entorn natural, minimitzant l’impacte visual i mediambiental en el territori. Una obra que segurament esdevindrà un model exemplar per a actuacions futures i que hauria de ser motiu de satisfacció per tots: Per aquells que – des de qualsevol partit, entitat o associació – varem treballar per tenir aquesta comunicació: alcaldes, regidors, diputats, ciutadans, sectors empresarials, socials, culturals, entitats de tota mena… i també per aquells que amb rigor s’hi van oposar, ja que les seves raons i reflexions van portar a fer les modificacions que ara tots – o quasi tots: que sempre queden els professionals de les lamentacions- celebrem.
Final feliç d’una llarga demanda que obre una porta d’oportunitats pels ciutadans de les dues comarques i la vegada que relliga el país.
*Lluís Sacrest Alcalde d’Olot
