El Partit Popular a Girona afronta les pròximes eleccions municipals del mes de maig amb la voluntat de recuperar la representació que va perdre als passats comicis de 2019. Ho fa mitjançant una llista “renovada” i amb el lideratge de Jaume Veray, qui és el president del partit en àmbit provincial i qui va ocupar els càrrecs de cap de gabinet del subdelegat i regidor del 1996 al 1999. “S’ha de tenir un model de ciutat. No es pot anar a salt de mata com s’ha anat darrerament; no es poden anar prenent solucions amb funció de com arriben els casos. Això demostra que no hi ha un model de ciutat, perquè s’ha estat pensant més amb altres coses, amb temes ideològics i partidistes, que en un model i un objectiu clars. Ara mateix no hi ha un projecte, i sense un projecte no podem transformar Girona en la Girona del futur que tots tenim al cap”, apunta el candidat.
El Partit Popular arriba a les eleccions del maig després de no sumar cap regidor als comicis de 2019 a l’Ajuntament de Girona. Recuperar-lo és un repte majúscul?
La vida està plena de reptes, i sí que és veritat que aquest és un repte que tant la meva gent com jo afrontem amb molta il·lusió i amb ganes de treballar per Girona. La candidatura que presentem és jove i preparada per fer de Girona una ciutat de primera, i ens mou el convenciment que tornarem a la normalitat. És a dir, pensem que a partir del dia 28 de maig recuperarem la representació que es va perdre. El Partit Popular mereix i ha d’estar representat a l’Ajuntament, i de fet hi hem estat sempre, i sempre hem treballat per Girona: mai hem fet de l’Ajuntament un mini Parlament, per dir-ho d’alguna manera.
Que l’efervescència independentista s’hagi refredat amb relació a uns anys enrere us afavoreix?
Les sensacions de com està l’ambient polític no deixen de ser això, sensacions. Nosaltres presentem una candidatura i ens fa molta il·lusió fer-ho, perquè penso que podem recuperar aquesta representació, com dic. Ens mou un sol objectiu: treballar per Girona. Creiem que la gent pot tornar a confiar en nosaltres, perquè durant els últims quatre anys els partits que han governat Girona, i els que han estat a l’oposició, s’han dedicat més a temes ideològics i partidistes que no pas en buscar, trobar i oferir solucions als problemes reals de la gent. I nosaltres venim precisament a fer això: treballar i buscar les solucions reals per als gironins. Em comprometo a treballar perquè la gent de Girona tingui més i millors oportunitats, i per poder transformar Girona en la Girona del futur. No es pot quedar estancada, necessita una transformació.
Parli’m de la seva llista.
Portem una llista amb gent preparada que ve amb moltes ganes de treballar per Girona, i pensem que podem oferir als veïns i veïnes un projecte fet i pensat a Girona, i sobretot per a Girona. És una candidatura on barregem experiència, amb persones que han estat regidores i que ha tingut un paper important en política, amb gent jove que aporta il·lusió i ganes. Hi ha perfils diversos: des d’autònoms fins a professionals liberals; de gent gran a estudiants. La llista és una representació del que és la societat avui.
Calia una renovació?
Crec que la pregunta no hauria de ser si calia o no calia una renovació. És evident que les persones evolucionen, personalment i professionalment, se’ls hi obren altres portes i camins. Això, per un costat. I per l’altre trobem que va entrant gent perquè vol canviar coses o desitja aportar el seu gra de sorra, com així ha de ser en política. I aquesta gent que entra fa que, amb tota la normalitat, es produeixi una renovació. Ara bé, hi ha hagut una renovació de persones, no de projecte. El projecte continua mantenint la filosofia del Partit Popular, un projecte que hem treballat durant molts anys i que així continuarem fent.
A grans trets, què necessita Girona?
Cal un canvi a l’Ajuntament. Cal un canvi de persones i de polítiques, però sobretot cal un canvi de la manera de gestionar aquestes polítiques. No farem res canviant només les persones, cal canviar la manera de gestionar i la manera de fer, i des del Partit Popular ens sentim preparats per representar aquest canvi. Som l’únic partit no independentista que garantim aquest canvi.
Si entrem en temes concrets, s’ha de tenir un model de ciutat. No es pot anar a salt de mata com s’ha anat darrerament; no es poden anar prenent solucions amb funció de com arriben els casos. Això demostra que no hi ha un model de ciutat, perquè s’ha estat pensant més amb altres coses, amb temes ideològics i partidistes, que en un model i un objectiu clars. Ara mateix no hi ha un projecte, i sense un projecte no podem transformar Girona en la Girona del futur que tots tenim al cap.
Ha posat molt d’èmfasi a la necessitat de millorar la seguretat i la neteja a la ciutat.
Tenim moltes prioritats, però t’asseguro que la seguretat i la neteja en són dues. Fa quatre dies l’alcaldessa Marta Madrenas deia que deixava una ciutat més neta i segura. Doncs bé, l’alcaldessa no ha voltat per Girona, no ha visitat els barris i no ha preguntat a la gent. No són sensacions, són certes: Girona està bruta i Girona és insegura.
Quan parlem de neteja hem de parlar d’una neteja que s’ha de fer de manera més eficient, ha de ser adequada a cada zona i ha de ser integral: tots els barris han d’estar nets. Sempre hem dit que volem els carrers, les places i jardins nets, i els volem nets cada dia. I això passa per tenir-ne cura i tenir una sensibilitat amb aquest tema.
Em deia que Girona és insegura.
Sí. Hi ha un exemple recent que ho demostra: ahir, amb motiu d’un partit de futbol important (Girona-Reial Madrid), la seguretat de tot Girona va quedar en mans d’una patrulla de dos Policies Municipals, perquè resulta que tots els altres estaven destinats a la seguretat del partit. La seguretat s’ha de millorar, sí, i no podem tenir l’equip de govern enfrontat amb la plantilla de la Policia Local, tal com ha passat aquests últims temps. Això és inviable.
Nosaltres proposem ampliar la plantilla entre 40 i 65 agents al llarg d’aquests quatre anys, per tal d’aconseguir les ràtios que ens asseguren un mínim de seguretat a tota la ciutat. Volem posar càmeres per tenir una seguretat als carrers, però més important que això és tenir un sistema informàtic que suporti aquestes càmeres i permeti el visionat. No pot ser que tinguem unes càmeres que en aquests moments no es vegin: posar càmeres per posar-les no serveix per res. I també hem de millorar la il·luminació de Girona, sobretot en alguns llocs molt concrets on la poca visibilitat fa que la zona sigui fosca i insegura. I també creiem que hem d’arribar a una policia de barri i volem aconseguir retornar a les patrulles mixtes entre Mossos d’Esquadra i Policia. La seguretat és bàsica per tenir una ciutat que ens torni a enamorar a tots.
S’han descuidat les polítiques de barri?
Tenim molt clar que Girona és tot Girona. I tot això des de l’Ajuntament s’ha de treballar perquè tots els barris estiguin vertebrats. No ens val dir que Girona és el Barri Vell i fins Jaume I, no. Girona és tot: els barris, les cases i la seva gent. Perquè tothom paga els seus impostos, es visqui a Santa Eugènia, a Germans Sàbat o al Barri Vell. Als barris s’hi ha d’anar, s’ha de parlar amb la seva gent.
El model turístic s’ha de replantejar?
D’entrada vull dir que pel Partit Popular el turisme és el sector més important de Girona, econòmicament parlant. Per tant, no se’l pot ni criminalitzar ni perjudicar-lo amb decisions puntuals que no responen a una estratègia global, que això és el que comentava abans sobre la falta d’un model de ciutat. És evident que en aquests moments Girona és una ciutat turística d’èxit, la gent ve aquí. I això vol dir que hem d’ajudar i estar al costat el sector: i quan parlo del sector em refereixo a hostaleria, restauració i també comerç, no vull fer distincions perquè tot va junt, lligat.
Per millorar el model turístic hi ha dos aspectes a tenir en compte. D’una banda, hem de desestacionalitzar-lo més. Actualment, i gràcies al sector privat, tenim una gastronomia important, el punt neuràlgic de la gastronomia catalana i dels punts importants de la gastronomia espanyola. I això és degut, i gràcies, a un sector privat que últimament, des de l’Ajuntament i des dels sectors públics, se l’ha atacat gratuïtament. Un altre eix bàsic és el comerç, que ha de sentir que té el suport de l’Ajuntament. El comerç no pot tenir la sensació que cada vegada que demana alguna cosa a l’Ajuntament se li posa pals a les rodes. Hi hem d’estar a sobre i ajudar-lo molt. I, d’altra banda, hem de recuperar el turisme de congressos: tenim un auditori o Fira de Girona, i potser no cal anar a buscar grans congressos, però sí congressos petits o mitjans, que, al cap i a la fi, són consonants amb les dimensions de la nostra ciutat.
I, evidentment, el turisme esportiu. Si no som capaços d’aprofitar que Girona té en aquests moments quatre equips a la màxima divisió nacional -dos de bàsquet, un de futbol i un d’hoquei patins- per donar a conèixer esportivament la ciutat, doncs desaprofitaríem una ocasió important. I, a banda de tot això, hem de tenir en compte el boom del ciclisme: Girona s’ha convertit en un punt mundial de referència del ciclisme, tant amateur com professional. Hem de tenir en compte que a Girona i a la demarcació als últims anys hi estan vivint al voltant de 150 ciclistes professionals, això alguna cosa vol dir.
Ha parlat de la desestacionalització. Quin és l’altre concepte turístic que vol exposar?
La descentralització. M’agrada aquesta idea. Tenim la joia de la corona que és el Barri Vell, on és molt bonic passejar-hi, però també viure. Hi viu molta gent i hem de fer que se sentin orgullosos de viure-hi i que no vulguin marxar. I és aquí on entra, precisament, la descentralització que comento: això ho podem fer promocionant i fent saber que hi ha unes certes idiosincràsies culturals o fins i tot turístiques en alguns barris que, amb un petit impuls, ens podria servir per descongestionar, perquè la gent sortís i volgués veure tot Girona. No es tracta de creuar la ciutat de dalt a baix, però sí de potenciar espais com les Torres de l’Aigua, de Sant Narcís, del Pont del Dimoni, del Castell de Montjuïc o de la mateixa Devesa, entre molts altres exemples.
Viure a Girona és un privilegi només apte per a determinades butxaques?
Viure a Girona és una sort (riu). Girona es troba en un lloc privilegiat, amb la platja a quaranta minuts i la muntanya a una hora. A banda d’això, i centrant-nos en l’habitatge, considero que és un dels temes més importants que tenim per a resoldre en els pròxims anys. Considero que des de l’Ajuntament es pot treballar en dues línies. La primera, la línia pròpia de l’Ajuntament, és la de fer més promoció d’habitatge social amb un lloguer social destinat a gent jove, gent gran o famílies amb pocs recursos. I, per una altra banda, i crec que hi hem d’incidir molt, és la col·laboració amb els privats. Hem d’incentivar que els privats que tenen pisos buits se sentin amb ganes de poder posar aquests habitatges en el mercat de lloguer. I això ho podem aconseguir de diverses maneres: a través de la Borsa d’Habitatge Municipal, així tenim una manera de poder ajudar i de ser-hi, i donant-los més confiança, millors condicions i, sobretot, seguretat jurídica. Per controlar o millorar els lloguers, perquè no siguin excessius, hem d’aconseguir que els privats entrin al mercat. Des del Partit Popular sempre hem cregut molt en la col·laboració publicoprivada.
Els preocupa l’ocupació d’habitatges?
Ens preocupa molt. Aquests últims anys s’ha mirat cap a un altre costat, aquest problema s’ha negat a Girona. I em felicito que alguns partits polítics, ara, vinguin a la nostra idea de lluitar contra l’ocupació, perquè fins ara com a mínim ho havien permès. Em comprometo a tenir tolerància zero contra l’ocupació, o fermesa deu contra l’ocupació il·legal d’habitatges, com es vulgui dir. I és per això que proposem una regidoria específica per lluitar contra aquest tema i, alhora, per donar assessorament i cobertura a totes aquelles persones que puguin patir aquest problema.
Com s’imagina Jaume Veray la Girona del futur?
Crec que ens hem de plantejar un pla estratègic, ‘Girona 2050’. En aquests pròxims quatre anys hem de definir i visionar quina volem que sigui la ciutat el 2050. I ho hem de fer així perquè les coses no es fan d’avui per demà; si ho fem així acabem fent el que he criticat anteriorment: no tenir un model de ciutat i anar tapant forats. Cal tenir una visió a mitjà i llarg termini que ens permeti saber quina ciutat volem més endavant. I per això cal dissenyar les accions i estratègies que ens portin cap a la transformació de la ciutat. Una transformació en tots els àmbits. És a dir, estic convençut que tots els gironins i gironines coincidiran amb mi quan dic que vull una ciutat neta, segura, amable, pròspera, sostenible, propera, amb barris integrats o un comerç de proximitat que no tingui problemes per aixecar la persiana. La Girona del futur l’hem de fer entre tots, i de fet aquest és el nostre lema. I això, massa sovint, s’ha oblidat per part dels que han governat.
