El director general, el director de Sucursals i el director Financer de Viajes Iberia S.A. han estat imputats, amb dues persones més, per un presumpte delicte d’estafa al promoure l’obertura de franquícies i, a través d’irregularitats comptables, quedar-se després amb els seus clients.La presumpta estafa, que va tenir lloc entre maig de 2006 i el mateix mes de 2007, ha estat denunciada per responsables de tres franquícies de Viajes Iberia de Mataró, Badia del Vallès i Premià de Mar (Maresme).
Aquestes agències han presentat al jutjat d’instrucció número 6 de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental) una denúncia contra els citats alts càrrecs de Viajes Iberia, a més de contra dues persones més i empreses vinculades a aquestes, així com contra la pròpia companyia.
Segons la querella judicial a la qual ha tingut accés Efe, la presumpta estafa començava quan un testaferro, Carlos C., suposadament vinculat a Viajes Iberia i en connivència amb els directius denunciats, contactava amb persones interessades en obrir una franquícia de Viajes Iberia.
El testaferro, que es feia passar per propietari de la majoria del capital social de Viajes Iberia, es guanyava la confiança de les seves víctimes i, una vegada obertes les franquícies, controlava la comptabilitat de les mateixes de manera que es convertia en l’únic beneficiari dels guanys de les sucursals.Carlos C. actuava en «connivència», segons la denúncia, amb el director de Sucursals, Iñaki I., el director general, Enrique R., i el director Financer, Arturo N.
El presumpte testaferro, que també actuava en col·laboració amb la seva dona, Miroslava C., «ocultava informació relativa a l’agència als seus propietaris, especialment l’econòmica» i «distorsionava i ocultava despeses relatives a les oficines», segons es detalla en la querella.
Quan les oficines rebien la inspecció de la Direcció de Turisme de la Generalitat, es detectaven «errors» comptables per diversos milers d’euros que col·locaven els propietaris de les sucursals en situació deutora, de manera que Viajes Iberia adquiria les franquícies en propietat, així com els clients i guanys d’aquestes, que passaven a ser d’explotació directa.
Viajes Iberia forma part del grup Iberostar i els fets documentats en la querella es remunten a 2007, quan Iberostar ja havia estat venut l’any anterior per la família Fluxà al fons de capital risc Carlyle per 900 milions d’euros; després de la citada operació aquest gran grup turístic va passar a denominar-se Orizonia.De prosperar la querella, els denunciats podrien enfrontar-se a una indemnització milionària a favor dels propietaris de les franquícies afectades, que podria acostar-se als quatre milions d’euros, segons fonts jurídiques pròximes al cas.
Segons els querellants, els directius imputats de Viajes Iberia «van cometre estafa, amb ànim de lucre, i van utilitzar l’engany per produir errors» i «permetre el tancament de les franquícies amb l’únic propòsit d’obtenir un lucre en perjudici dels querellants», de manera que aquests directius s’enfronten als delictes de falsedat en document mercantil i estafa.
També els representants de les sucursals afectades han exigit als responsables de Viajes Iberia que exhibeixin la relació de clients tramitats en les tres oficines afectades.
