Josep Claret (1908 1988), arquitecte entre la República i la dictadura

Més d’un centenar de plànols, dibuixos, articles i maquetes, 1169 projectes d’arquitectura, 1227 fotografies procedents dels seu despatx i 160 fitxes dels principals edificis, sintetitzen els cinquanta anys d’exercici de la professió d’un prolífic arquitecte, com és Josep Claret Rubira. A partir del 29 d’octubre i fins el 14 de febrer, es descobreix tota l’obra inèdita d’un arquitecte referent al Museu d’Història de la Ciutat de Girona.

L’exposició creada en el marc del centenari del naixement de l’arquitecte, pretén donar a conèixer els diferents llenguatges arquitectònics i plàstics de Josep Claret Rubira. Organitzada per l’Ajuntament de Girona i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), l’exposició s’ha presentat aquest matí al Museu d’Història de la Ciutat de Girona, amb la participació de la tinenta d’alcalde de Cultura i Educació, Lluïsa Faxedas, el director del Museu d’Història de la Ciutat, Pere Freixas, el president del COAC, Frederic Cabré, i el director de zona de CAM, Xavier Ato.

La voluntat de les comissàries de l’exposició, Rosa Maria Gil i Gemma Domènech, ha estat resseguir la seva evolució com a projectista a partir del racionalisme, com a membre del GATPAC, fins arribar a l’arquitectura historicista i monumentalista corresponent a l’etapa posterior a la guerra civil espanyola. A més també destaquen el seu trencament personal i polític, que durant la postguerra es tradueix en un viratge inequívoc de la seva manera d’entendre i fer l’arquitectura, adaptada als cànons estètics del nou règim. A més, el desenvolupament econòmic dels anys seixanta i el creixement del seu despatx, el porten a una desvinculació progressiva de la creació arquitectònica.

Aquesta exposició que romandrà oberta fins el 14 de febrer de 2010, es complementarà amb una altra, a la seu de Girona, del Col·legi d’Arquitectes, que s’inaugurarà el 6 de novembre i que repassarà l’obra de Claret a Menorca, del 1938 fins al 1957, període en què va estar residint i treballant a l’illa. Paral·lelament a la mostra s’han programat visites comentades i un itinerari per la ciutat.

El seu fons comprèn 1169 projectes d’arquitectura, 1227 fotografies procedents dels seu despatx i 160 fitxes dels principals edificis projectats per ell durant la seva trajectòria professional, i està custodiat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, COAC, i que es pot consultar a la xarxa. Aquesta difusió del fons i les dues exposicions que s’han programat aquesta tardor, tenen com a responsables a Rosa Maria Gil i Gemma Domènec, arxiveres del COAC i ha estat possible gràcies a l’estreta col·laboració entre l’Ajuntament de Girona i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Amb el suport de CAM. Caja de Ahorros del Mediterráneo. Obra Social i la Universitat de Girona.