L’any 2007 es va celebrar el centenari del naixement de l’artista empordanès Anton Casamor, i per aquest motiu tres dels museus més representatius de les comarques gironines s’han unit per realitzar una exposició itinerant sobre aquest artista.
L’exposició es va poder veure en primer lloc a Figueres, al Museu de l’Empordà, ha continuat a Girona, al Museu d’Art de Girona, i finalment arriba a Olot, a la Sala Oberta del Museu Comarcal de la Garrotxa, on es podrà veure del 30 de gener fins el 29 de març de 2009.
Reconegut i valorat sobretot per la seva producció escultòrica, al costat d’una acurada selecció d’escultures sobre bronze, pedra, marbre o guix, a l’exposició hi trobem també una mostra de dibuixos i apunts seus, així com paisatges i retrats sobre tela, que exemplifiquen el món creatiu de l’artista amb un clar referent paisatgístic empordanès.
ANTON CASAMOR, 1907-1979
Circumstancialment nascut a Barcelona, va viure sempre lligat a la casa pairal de Navata, a l’Alt Empordà. Va iniciar els seus estudis artístics a l’Escola d’Arts i Oficis de Figueres amb els professors Juan Núñez i Sebastià Escapa, mentre estudiava a l’Institut Ramon Muntaner. Cursà els estudis superiors a la Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i va treballar al taller de Josep Dunyach –del qual es va considerar sempre deixeble i amic– ajudant-lo en la realització d’encàrrecs per a l’Exposició Universal de Barcelona, el 1929. Va formar part del Grup d’Artistes Mediterranis amb els pintors Alfred Opisso, Lluís Maria Güell, Francisco Serra, Francesc Marsà i Jacint Oliver i els escultors Francesc Juventeny i Antonio Ramón González.
A partir dels anys trenta participà en diverses edicions de l’Exposició de Primavera i en diferents mostres col·lectives a les Galeries Syra de Barcelona, on, el 1947, hi retornà amb una mostra individual. Va ser convidat a les Exposicions Internacionals de Berlín i Venècia i va participar en diverses exposicions del Reial Cercle Artístic de Barcelona, i també a Madrid, en el marc de la “Exposición Nacional de Bellas Artes”; i el 1978, en una col·lectiva d’artistes catalans a la Casa d’Espanya a Miami. Durant aquests anys es va dedicar a la realització d’encàrrecs d’escultura religiosa: són obra seva la Verge de Santa Maria de Vilabertran o les figures de Sant Josep i Sant Jaume de la façana barroca de la Catedral de Girona.
Anton Casamor va ser un escultor noucentista tardà. La seva obra –feta amb bronze, pedra, marbre, guix o argila– conté un esperit clàssic i mediterrani, semblant al de Josep Clarà o Arístides Maillol. Tracta especialment el món femení a través de figures de dones joves i cossos perfectes plens d’una harmonia que expressen serenor i equilibri. Reconegut i valorat per la seva producció escultòrica, en aquesta exposició mostrem també el creador més intimista del dibuix i la pintura: apunts al natural i olis sobre tela, amb el referent empordanès de sempre i amb les muntanyes del Canigó i Mare de Déu del Mont com a teló de fons.
