En el que va d’any ja han cremat a Europa més hectàrees (200.000 ha) que en tot 2008 (180.000 ha) quan la superfície cremada i els danys avaluats van ser els més baixos des de 1980.
I en aquest rànquing negatiu Espanya ocupa la primera posició amb més de 76.500 ha arrasades (més del doble que en 2008) i 11 morts. El de 2009 està sent l’any de l’última dècada amb més grans focs forestals (un gran foc és aquell en el que cremen més de 500 ha). En total s’han registrat 25 enfront d’una mitjana anual de 10 des de 1999 i només dos en 2008.
Així les coses, el Govern ha hagut d’aprovar ajudes excepcionals per a pal·liar els danys personals i materials d’aquests sinistres, que ajuden en el curt termini però que no posen remei als futurs estius, sempre calents, en matèria d’incendis. Es tracta de posar pegats.
Sens dubte, és necessari fomentar la fixació de la població al mitjà rural perquè, entre molts altres avantatges, és una de les millors armes per a evitar les flames. Molts dels grans incendis produïts aquest any ha estat en zones despoblades i uns altres no han passat de petits incendis per l’actuació, abans i durant, dels pobladors de la zona.
La desaparició dels agricultors i els ramaders està deixant nombroses extensions sense netejar i sense aprofitament de pastures -l’ovella n’és un element extraordinari-, la clau per a evitar futurs incendis, també per a això són valuosos… Encara sort, que hem caigut en el compte!
Hem passat a reconèixer la tasca fonamental de l’agricultura en la prevenció d’incendis, i a més aquesta vegada, no hi ha cap ministra Narbona per aquí, insinuant que els agricultors són piròmans, amb anuncis de televisió en els quals prenen un foc i provoquen un incendi. Hi ha detalls, que no s’obliden…
