Aquest estiu estem veient i escoltant que es baten rècords, primer en natació, després en atletisme, el més significatiu tal vegada sigui el de 100 metres llisos, on Bolt ha destrossat als seus oponents i a tots els rècords anteriors, baixant en 11 centèsimes de segon una marca, sens dubte, insuperable en molts anys. On també, desgraciadament, s’han superat rècords ha estat en grans incendis forestals, es consideren grans incendis quan els incendios són de más de 500 hectáreas quemadas.
Mentre que la mitjana anual de grans incendis de l’última dècada, fins al 2 d’agost, és de 10 grans incendis, en 2009 són ja 25 els produïts, i segons les dades recopilades per algunes organitzacions, solament en els últims quinze dies de juliol es van produir 20 grans incendis, i set d’ells es van iniciar el 22 de juliol, dia en el qual es van incrementar ostensiblement el nombre d’incendis.
Lògica i desgraciadament, les condicions d’altes temperatures, alt grau de sequedat i fort vent han actuat com catalitzadors dels grans incendis, especialment en la segona quinzena de juliol. Però amb aquest factor s’ha de contar, més encara en el futur immediat amb els efectes del possible canvi climàtic. La meteorologia no és un factor que puguem controlar, encara que es pot preveure, i això ha de permetre concretar les èpoques de major risc i incrementar en elles la vigilància i les mesures de prevenció, encara que sense oblidar que “els incendis del boscos s’apaguen al hivern”.
Per contra, Ecologistes en Acció, una de les organitzacions comentades, considera que existeixen dos factors clau que han influït en la proliferació de grans incendis haguts aquest any, i sobre els quals és possible actuar des de les Administracions. D’una banda, la composició i l’estat de les masses forestals i, per un altre, la concurrència de situacions de risc provocades tant per accions negligents com intencionades.
En els grans incendis de 2009 han abundat més les negligències i accidents (cables, espurnes amb eines de treball, focs artificials, etc.) que els incendis provocats, però també cal recordar que els incendiaris solen provocar més dany ja que busquen les condicions meteorològiques idònies per a ser més “eficaces” en les seves fins (fer mal per venjança, persones amb trastorns, etc.). Això duu que si s’endurissin les mesures de prevenció quant al control d’activitats que puguin generar risc d’incendi i es reforcés la vigilància de les zones amb incendis provocats recurrents, és molt probable que es reduïssin els grans incendis.
En relació a la composició i estat de les masses forestals, poques vegades es té en compte la composició específica de les masses incendiades. Si es fes es comprovaria que la major part dels grans incendis es produeixen sobre zones de pineda repoblada o sobre zones de matolls evolucionades en àrees ja reiteradament incendiades. Mentre que les quercíneas (sureres, alzines, roures) resisteixen millor l’avanç del foc, ajuden a extingir-lo, i, alhora, es regeneren millor del foc, les pinedes per la seva banda alimenten al foc amb la resina dels arbres i, a més, no rebroten, pel que després d’un incendi en una pineda només rebrota matoll.
Finalment, em sembla que és important seguir fent, amb Ecologistes en Acció i altres organitzacions, una crida a la prudència i a la col·laboració ciutadana per a prevenir incendis forestals, ja que la situació segueix sent d’alt risc a pesar de les pluges caigudes els últims dies en algunes parts d’Espanya, y així com aconseguir rècords en esports es molt positiu no ho és pas d’aconseguir-los en incendis forestals.
