Tots els índexs, números i estadístiques ens porten a pensar i fins i tot a actuar, dins un escenari de crisi real. Crisi provocada per moltes circumstàncies i per motius que no vénen al cas,però de la qual amb més o menys part en som tots els ciutadans responsables. Aquesta responsabilitat, però, no és indiferent quan volem fer referència al compromís de cada sector social. És evident, doncs, que qui té més pes en aquesta situació és qui vol jugar més i més fort en aquest entrellat econòmic, polític i globalitzat.
El món d’avui, en el qual ens trobem immersors d’una manera o d’una altra, té els seus propis defectes i en conseqüència es fa molt difícil aconseguir un equilibri entre allò que voldríem desitjar i allà on realment podem arribar. Cal començar a pensar que els defectes del sistema i els propis de l’ésser humà ens han portat a una situació difícil que ens ha de fer reflexionar i, sobretot,ens ha de fer ser méshumans.
Evidentment que ens trobem dins un món de lliure economia de mercat, però no és acceptable que uns vulguin aprofitar-se econòmicament fins allò més irracional i fer “duros a quatre pessetes”.No és acceptable que en el món manin les grans multinacionals i que arribin fins i tot a decidir els presidents de moltes nacions. No és acceptable que la distància econòmica entre les persones més riques del planeta i les més pobres sigui cada cop més gran. No és acceptable voler esprémer al màxim tot el suc d’una situació de bonança sense pensar en el demà.Tots aquests propòsits i despropòsits de conseqüències econòmiques i socials ens han de fer pensar, ens han de fer reflexionar profundament entorn de totes les possibilitats que tenim a l’abast per poder ubicar l’humanisme, en el sentit més extens de la paraula, dins de tot aquest entrellat econòmic.
Cal un entorn més càlid, humà i generós per a sortir d’aquesta crisi. I cal sobretot tenir esperança.Una esperança que ens aporti aquell granet de sorra que ens fa ser més humans i pensar més en les persones.
