L’Alcalde i representants del Govern d’Unitat van donar per enllestides les obres de restauració del Pont Vell de Castelló d’Empúries amb una sèrie d’actes que tenien per objectiu commemorar la batalla del Foc de Castelló.
Amb l’arribada del vespre, a les 17 h, l’Alcalde va fer lectura d’un discurs que reconeixia la importància històrica d’aquest pont i el significat per a tots els castellonins i castellonines.
La interpretació de la sardana del Foc de Castelló i la representació de la batalla que porta el mateix nom van completar els actes organitzats per a l’ocasió.
El discurs de l’Alcalde:
Benvolguts castellonins,
Aquest és un dels moments més satisfactoris per un Alcalde i un govern municipal que treballa per a un poble com aquest: poder donar per acabades les obres de millora d’un equipament o d’un element històric i estimat com és aquest pont, conegut per tots nosaltres com el Pont Vell de set arcades de Castelló d’Empúries.
Parlem d’un pas sobre la Muga que amb molta solemnitat ha presidit importantíssims capítols de la història del nostre municipi, alguns de bons i d’altres de no tant bons com el que avui aquí també commemorarem, com és la coneguda batalla del Foc de Castelló.
Al llarg de totes les civilitzacions de la humanitat els ponts han esdevingut la unió dels pobles, unes estructures que han permès establir contactes, comunicació, bones paraules i la descoberta de noves persones i cultures. En el cas de Castelló d’Empúries el nostre pont vell ha exercit perfectament aquesta funció, des de fa ja més de 700 anys. Aquest pont vell que un dia també va ser nou, va estrènyer les relacions de Castelló amb la resta del comtat i la seva gent, permetent l’entrada de carruatges amb queviures i mercaderies diverses que fomentarien la riquesa dels mercats de la vila. Any rere any, i segle rere segle el pont ha anat substituint les maneres, les persones i així ha testimoniat perfectament el pas del temps i l’avenç de la humanitat. Aquells carruatges són avui dia flamants vehicles automobilístics que (fins fa ben poc) encara travessaven la Muga sobre d’aquestes històriques pedres.
Però que avui estiguem aquí presenciant aquest acte de finalització de les obres de restauració del pont vell és gràcies a l’esforç i la voluntat d’aquells castellonins que d’alguna manera han treballat per preservar la seva existència. Una existència que realment ha perillat seriosament amb delicats moments de rebel•lió i grans conflictes. Segurament són molts els noms de les persones que han defensat aferrissadament la integritat d’aquest pont. Però seria molt injust no esmentar el nom d’una persona que gràcies a la qual avui podem romandre aquí: Pere Marmé i Mas, un castelloní que gràcies a la seva admiració va evitar que fos volat i destrossat l’any 1939 enmig de la guerra civil. Un esforç que va contribuir igualment a preservar altres joies arquitectòniques de casa nostra, com la pròpia catedral.
Recentment hem tingut la oportunitat de conèixer aquesta i d’altres heroïcitats, gràcies a la contribució de l’investigador Salvador Fomoso, un altre castelloní molt relacionat amb aquesta estructura i un dels seus més importants coneixedors. Fa escassament uns mesos ens oferia un interessant treball en forma de llibre on s’explica la seva història, des del primer document que parla de la seva existència fins a la darrera i més minsa curiositat.
Grans personatges com Carles Fages de Climent han dedicat moments d’atenció, qui no coneix els famosos versos de les set anyades, set arcades.
Segurament tots nosaltres hem tingut alguna experiència digna de recordar (d’infància o joventut encara que sigui) en aquest pont. Un element que grans cronistes de la història com Francisco de Zamora o Pacual Madoz han destacat per la seva singularitat entre tots els ponts coneguts.
És senzillament avui un gran privilegi presidir aquest acte de finalització de les obres de restauració del pont vell, un monument del qual tots els castellonins i castellonines ens sentim plenament orgullosos i que esperem poder gaudir durant molts segles més.
