El sector pesquer de la UE entre els que hi hem d’incloure el català s’enfronta actualment a dificultats molt importants que representen un repte econòmic, mediambiental i social.
Els costos energètics, accelerats a partir de l’abril del 2007, són una amenaça per a la supervivència d’una part important del sector. A més hem d’afegir-hi l’estancament dels preus i una forta competència en el mercat que no sempre respecta els paràmetres exigits per la UE.
L’estabilitat dels preus no es correspon amb els augments de despeses que han de suportar els nostres pescadors que veuen com pugen d’una manera sistemàtica ja no només el petroli sinó els costos en mesures de seguretat i manteniment dels vaixells.
El sector pesquer de Roses, integrat en el marc de la Confraria, és un dels principals productors de peix de Catalunya i juntament amb la resta de confraries de Pescadors de Girona són un referent pel que fa la qualitat del producte i de valor afegit des del punt de vista turístic en els seus respectius municipis.
En una situació com l’actual cal que les administracions i el propi sector siguin capaços d diagnosticar correctament las situació i trobar sortides immediates però també estructurals que garanteixin la supervivència del sector tant des del punt de vista de la rendibilitat com de la sostenibilitat.
És per això que.
PROPOSEM que Ple Municipal de l’Ajuntament de Roses prengui el següent acord:
Instar al Govern de la Generalitat, al de ‘Estat i a la UE mesures de xoc d’una forma immediata per pal.liar els efectes de l’alt preu del petroli. Aquestes mesures haurien de basar-se en:
* Disminució dels costos generals com poden ser els portuaris i els de la seguretat social.
* Estudiar la possiblitat d’apujar els ajuts de mínimis per empresa de 30.000 a 100.000 €.
* Possibilitar l’accés a crèdits lliures d’interessos.
A més d’aquestes mesures de xoc les administracions i el sector haurien de consensuar mesures estructurals per tal que la flota pesquera quedi ajustada en quant a l’esforç en funció dels recursos. En aquest sentit proposem:
-Que es doni sortida en el mínim temps possible a totes les sol.licituds de desballastament presentades.
– Que s’articuli un pla de salvament empresa per empresa.
– Que s’incentivin les polítiques de comercialització per part del propi sector.
– Que s’intensifiquin les exigències en la traçabilitat del producte per tal d’evitar que entri peix de països tercers com si fós de la UE.
Aiximateix instem a les administracions competents que deixin sense efecte les sancions pel tancament dels ports en el decurs de la vaga del 2005 tot instant a les parts que, en casos de conflicte, utilitzin les vies de diàleg i de pressió raonables per tal de no perjudicar a tercers que res tenen a veure en la seva problemática.
