El president d’ERC, Joan Puigcercós, considera que «Catalunya ha de quedar fora del nou model de finançament» si aquest no li convé i «no suposa una millora substancial», cosa que comportaria seguir de moment amb l’actual, encara que la majoria de Comunitats adoptin el que proposa el Govern.
Segons ha afirmat Puigcercós en una entrevista de l’Agència Efe, el millor seria que el govern català pugui acabar sumant-se al model que acceptin la majoria de Comunitats, «però l’acord no pot ser a qualsevol preu, i no admetrem que, en nom del consens, tornin a sortir perdent els ciutadans de Catalunya».
«Pot passar -ha pronosticat- que la majoria de comunitats, especialment les governades pel PSOE però també les del PP, arribin a un acord satisfactori per a les seves necessitats de despesa en serveis públics, i que en canvi, Catalunya consideri que no és així, i que no ha ‘d’entrar’ en aquest model».
El líder d’ERC ha precisat que «no es tracta de buscar una pròrroga del model actual sinó de seguir negociant, perquè l’Estatut ens dóna joc per seguir fent-ho, al marge que altres comunitats avalin l’acord amb el govern central i que després el consagrin en el Consell de Política Fiscal i Financera».
Ha recalcat, en aquest sentit, que si la majoria accepten el model això no implica que Catalunya també hagi d’aprovar-lo, «perquè si la millora és tan insignificant que no ens permet cobrir les nostres necessitats de despesa, perquè hem d’acceptar-lo?», s’ha preguntat.
Després d’aclarir que ERC «desitja una solució pactada però no a qualsevol preu, perquè abans d’acceptar un mal model és millor que no hi hagi acord», Puigcercós ha explicat que «quedar fora» del nou sistema «és un escenari del qual encara se’n parla poc però que està a sobre la taula».
Segons el líder d’ERC, «si la millora és tan insubstancial que no resol els problemes estructurals que té la Generalitat, i no es poden millorar les polítiques sanitàries, educatives o les infraestructures», llavors «caldrà dir que ‘no’ i deixar el plet obert, cosa que no és una situació desitjable però el govern espanyol ens hi condueix».
En aquest cas, es podria donar una situació semblant a quan el 1997 Andalusia, Extremadura i Castella-la Manxa es van negar a acceptar el sistema que va proposar el govern del PP, perquè el consideraven insatisfactori per als seus interessos, cosa que va provocar que seguissin tenint el model anterior durant uns anys.
«Hi ha, però, algunes diferències, -ha matisat Puigcercós- perquè allò va ser un acte d’enfrontament partidista entre el PSOE i el PP, i més tard aquestes comunitats van acabar acceptant el model, mentre que ara la controvèrsia és territorial, no entre partits».
Sobre la petició de compareixença del president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, davant la Diputació Permanent del Congrés, ha dit que està justificada perquè, «a pesar del que digui ell, hi ha un incompliment de la data límit del 9 d’agost que fixa l’Estatut perquè hi hagi un acord».
Segons la seva opinió, Zapatero «intenta demorar les negociacions sobre el model de finançament perquè a la tardor la crisi econòmica es visualitzi encara més» i així poder «pactar a la baixa».
Respecte a la proposta catalana que consensuen els partits, ha dit que l’important és acordar «l’arquitectura» del sistema, i ha apuntat que ERC insistirà en tres qüestions, que «serveixi per reduir el dèficit fiscal, que sigui revisable, i que els recursos addicionals permetin afrontar les necessitats de despesa de Catalunya en els serveis públics».
Puigcercós ha demanat al PSC i a CiU que preservin la unitat i la fermesa i que «no cometin els mateixos errors» que hi va haver «per part de tots, també d’ERC» en el procés d’aprovació de l’Estatut, si bé considera que hi ha un factor que «infon optimisme» i és que «la societat civil catalana està molt més conscienciada que abans».
