He llegit que l’adopció de les varietats de cotó Bt (transgènics) a Índia ha estat el principal factor responsable de l’impressionant increment de producció cotonera en aquest país en els últims anys, que s’ha realitzat a costa d’un augment dels rendiments sense que hagi hagut un augment significatiu de la superfície.
Pel que sembla, des de la introducció del cotó biotecnològic en 2002, el rendiment mig ha evolucionat de la següent forma: 200 kg/ha en 02/03; 307 kg/ha en 03/04; 362 kg/ha en 05/06 i 466 kg/ha en 07/08. Cal recordar que la major part del cultiu a Índia és de secà i depenent de les pluges del Monsó. El percentatge de la superfície sembrada actualment amb cotó Bt (transgènic) s’estima en el 70-85%.
En ser la major part del cultiu en secà i molt depenent de les pluges del Monsó, com ja hem comentat, Índia és un dels països amb menor rendiment en el cultiu i continua sent-lo a pesar d’haver-lo doblegat.
Gràcies a aquest gran augment de la productivitat, des de fa unes campanyes, Índia ha desplaçat ja a Estats Units com el segon productor mundial; i en la campanya 07/08 també a Xina com primer productor. Tant a EEUU com a Xina el cotó OMG (transgènic) és també majoritari, però en ser països amb un rendiment molt superior l’incrementa de productivitat no ha estat tan elevat en termes relatius.
Contràriament i, no deixa de ser un contrast, a Europa es discuteix endurir l’autorització de transgènics. És així que els països de la Unió Europea (UE) estan discutint si han de reforçar els tràmits per a autoritzar transgènics i imposar més requisits, però és difícil treure endavant canvis importants, a causa de la divisió forta que hi ha entre els Vint-i-set.
Cal recordar que aquest assumpte està en mans dels ministres de Medi Ambient, generalment en mans de grups proecologistes. En els debats previs al Consell de Ministres de Medi Ambient, es parla d’idees que podrien incrementar els requisits per a aquests permisos: informes ambientals més amplis, regles d’etiquetatge per a les llavors amb restes de transgènics o endurir les exigències en zones on amenaci a un sector.
Actualment i des que en 2004 va acabar la moratòria contra l’aprovació de transgènics, els països de la UE no han aconseguit la majoria suficient per a un sol expedient; en els casos dels nous OGM autoritzats, ha hagut de ser la Comissió Europea (CE) la que els ha aprovat, en no haver consens ni a favor ni en contra dels països. Sens dubte una situació insostenible que va bé a certs grups, però que està en contra de la competitivitat dels productors europeus. Si almenys impedissin la importació de productes transgènics. Segur que més del 90 % del cotó de la roba que vestim procedeix de transgènics que tenim prohibit conrear però no consumir. Es tracta d’un contrasentit tal com Déu mana.
