Gairebé fa una setmana que a molts indrets de Catalunya, els més propensos a fer negoci , s’estan muntant per alguns principals carrers i places els arcs de les lluminàries corresponents a les festes de Nadal, Cap d’Any i Reis.Aquest any han començat més aviat. Dóna la impressió que els comerciants estiguin àvids de vendre tant com sigui possible, molt abans de que arribin les Festes de Nadal. Els hi serà molt difícil. Aquest any, els qui tinguin la sort de cobrar paga extra, l’han de fer servir per eixugar una mica la hipoteca, i tot i així molts no se’n sortiran. Aquesta gent ha de pensar en botigues? Més aviat no!
Perquè així com en l’època de les vaques grasses a finals d’octubre i començaments de novembre la gent ja treia el nas per moltes botigues i fins i tot iniciava algunes compres avançades, ara, aquests dies, època de vaques magres per a molta gent, a les botigues hi ha quatre gats. I els quatre que s’hi acosten, molts hi entren per escalfar-se o anar al lavabo i no pas per fer el tafaner entre els prestatges.
D’altre banda seria curiós saber, què tenen a veure els llums de colors als carrers quan s’acosten les Festes de Nadal. Algú podria explicar el per què de les lluminàries nadalenques? D’on ve aquesta nefasta tradició? I per què aquesta supèrflua despesa d’energia elèctrica per molta làmpada de baix consum que hi posin?
En aquell suposat vint-i-cinc de desembre en que ens volen fer creure que va néixer un messies nomenat Jesús de Natzaret i que venia al món per salvar la Humanitat, les poques lluminàries que existien eren les de les llars de foc, que tant servien per a veure-s’hi com per a escalfar-se. I el suposat messies, diuen que va venir al món en un estable fora muralla de la ciutat de Betlem, més pobre que una rata de claveguera.Per què doncs avui dia s’ha de fer tanta ostentació en aquestes dates? Per què tants llums, tant consum i tanta riquesa, -qui en disposi- dilapidada en pocs segons?
Qüestió a part seria el tema religiós del Nadal, pels qui hi creguin de debò, o encara hi creuen.
Quantes famílies reunides al voltant d’una ben parada taula de bons queviures el dia de Nadal, són conscients de que estan celebrant una festa religiosa? Poques! Només es contempla la part lúdica de la festivitat, procurant que a taula no hi manqui de res, que tot sigui de la màxima qualitat, que el «Tió» sigui ben gros i «cagui» força. Molts hauran anat, la vigila de Nadal a la Missa del Gall? No. La fan massa tard diran molts, i el dia de Nadal m’haig de llevar d’hora per començar a fer l’escudella i el rostit de pollastre. Ves en què pensen!
I d’un temps ençà, a dintre les cases, s’hi veuen les carrinclones lluminàries embolicant un avet, que feia uns dies estava tan tranquil al bosc prenen la fresca amb altres companys seus.
Els creients, que facin com tota la vida han fet a Catalunya: muntar en un racó preferent de la casa un pessebre, naixement o diorama que amb un parell o tres de làmpades queda sempre molt bé, i no importar costums foranes com són les de l’avet i el Pare Nöel.
Una altre qüestió a tenir en compte: la Loteria de Nadal.
Com és possible que al mes de juliol de cada any ja es posin a la venda els bitllets i dècims i participacions de la Loteria de Nadal? I com és possible que la gent els compri tan aviat? Que potser es pensen que sortejaran abans del 22 de desembre comprant-lo tan d’hora? Després els aparquen al fons d’una calaixera i el dia del sorteig no saben on l’han posat. Apa que si toca la «grossa»…!!!
Sense tantes lluminàries, també es veurien les coses ben clares!
