Tinc xicota, cotxe i conill. Després de molt valorar, he acabat decidint que la meva vida, econòmicament parlant, és inviable. És per aquest motiu, que he decidit presentar un expedient de regulació, i apartar les despeses que em comporten aquestes tres coses de la meva vida.
Aquesta, seria una bona opció per poder viure sense haver de patir.
I és que, cada dia, coneixem més empreses que presenten expedients de regulació. Per alguna cosa deu ser, no?
Aquesta setmana coneixíem el cas d’un nou ERO, en aquest cas a una empresa gironina. És cert que en els últims mesos s’han presentat molts expedients a indústries de les nostres comarques però, segurament, cap de tant sonat com el de Torraspapel.
Per la proximitat del cas, segurament hi poso més atenció.
M’ho miro des de la perspectiva garrotxina i, tot i que han assegurat que no es tocaria cap lloc de treball de la planta de Sant Joan les Fonts, després de parlar amb els representants polítics locals i provincials, el meu cap no em fa pensar el mateix que es diu des de l’empresa.
La veritat, i recalco que s’han tancat moltes empreses en les darreres setmanes, però si Torraspapel decidís presentar un ERO a la planta garrotxina, provocaria un important terratrèmol a l’economia de la comarca.
Com avui mateix deia el president de la Diputació, el sr. Vilert durant una roda de premsa, per sort, les empreses no tenen tots els treballadors d’un mateix municipi, tot i que en el cas de Torraspapel, cal remarcar que gran part dels empleats son de Sant Joan i que la gran majoria de la resta son d’Olot.
Suposo que caldrà anar-nos familiaritzant amb aquesta paraula, ERO, perquè sembla que cada dia, ens en tocarà parlar i sentir més.
