L’aigua serà el petroli del segle XXI” va dir algú en els anys 70 de segle passat. La importància de l’aigua en un món en desenvolupament continu i progressiu, des de començaments del segle XXI està mostrant que aquesta frase produïda pel banc Mundial, s’ha transformat en una espècie de paradigma.
L’èmfasi renovat s’identifica en el doble paper de l’aigua -com element vital en seguretat alimentària i hídrica de la nostra generació i, com a component imprescindible davant la postura de qui advoquen pel reemplaçament dels combustibles fòssils per biocombustibles.
Els requeriments d’aigua per a privilegiar cultius de vegetals i llavors que permetin produir biodiesel i alcohols per a moure motors a explosió o turbines d’avions – com ha ocorregut amb l’experiència del vol registrat a fins de març del 2008, de fer volar un avió Boeing 747 exclusivament amb combustibles «verds» – estan posant en evidència que el paradigma del Banc Mundial s’està encarnant en una realitat preocupant.
Tal com ho dèiem, al tractar la qüestió dels biocombustibles, s’està transformant un fet brutalment material en una qüestió moral, en la qual, la denominada «economia de mercat», podria desbaratar els plans d’implementació dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, aprovats en la Conferència de Johannesburg (2002).
Referent a això, el primer objectiu que és «erradicar la pobresa extrema i la fam» té una vinculació directa amb el recurs hídric. L’aigua és un recurs fonamental d’una àmplia gamma d’activitats productives, com l’agricultura, diverses activitats agroindustrials, piscicultura d’aigua dolça, producció de fusta i fruits d’arbres, etc.
Altre objectiu crític, el cuart dels objectius plantejats a Johannesburg «Reduir la Mortalitat Infantil» està també vinculat a l’aigua, en tot el relatiu a l’accés a aigua potable en quantitat i qualitat apropiades, i per a assegurar les condicions sanitàries de l’entorn, per a reduir els factors principals de morbiditat i mortalitat infantil.
