Només a través de la confiança recíproca és possible comprendre que la llibertat religiosa, expressió suprema de la llibertat personal, no és una amenaça, com tampoc una font de conflictes. Abans al contrari, és la màxima garantia que l’ordenació de la vida comunitària, és fruit de la recerca conscient de la veritat, i no s’edifica a partir d’ideologies imposades, ni es construeix a partir de la coacció exercida pel poder polític o religiós. Ni l’home pot ser obligat a actuar contra la seva consciència, ni se li pot impedir que actuï conforme a ella. Aquest és l’anvers i l’inrevés d’una moneda el valor real de la qual no només desconeixen els integrismes religiosos, sinó també els integrismes ideològics que, com succeeix en algunes latituds de la vella Europa, menyspreen la dimensió comunitària de les conviccions religioses, al mateix temps que neguen la contribució positiva de la Llibertat Religiosa al bé comú dels pobles.
La llibertat religiosa: un bé per a tota societat.
