Una vegada més el viatge del Sant Pare a Austràlia ha abundat en dades i en aspectes diametralment oposats al que alguns –no sempre bé informats o ni intencionats- esperaven d’aquesta versió australiana de la Jornada de la Joventut. I és que Benet XVI ha presentat un rostre que poc té a veure amb el qual li atribueixen qui encara s’obstinen en considerar-li l’home de cartró-pedra, el inquisidor, el pastor alemany, el feroç Ratzinger que, de fet, mai va existir. Allò era presentar un personatge que gens tenia amb la realitat, una basta caricatura, que alguns, cada vegada menys, s’entossudeixen en no substituir-la pel veritable retrat de Benet XVI. La seva presència a Sydney ha estat serena, modesta i curulla d’afabilitat, sintonitzant a la seva manera amb una joventut que ha escoltat els seus ensenyaments amb tanta avidesa com veneració. En les seves homilies i discursos ha insistit en aquest relativisme que deixa a Déu en la banqueta.Ha valorat la vida humana, a tota vida humana, com una cridada personal de Déu, no com un capritx de l’atzar. Ha rebutjat l’avortament com acarnissament practicat en el propi santuari de la vida. Ha invocat la responsabilitat còsmica de l’home d’avui en connexió amb el canvi climàtic.Tot un pla coherent i adaptat a la realitat dels temps.
El Sant Pare a Sydney.
